Monestir de Sanahin
De Viquipèdia
El monestir de Sanahin està situat al nord d'Armènia, a la província de Lori, dins del terme d'Alaverdi, en una altiplà elevat sobre la ciutat i el riu, que es troben al fons de la vall. Al seu voltant s’aixeca el poble de Sanahin. El lloc va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1996, junt amb el proper monestir d'Haghpat.
És possible que Sanahin s'aixequés sobre un temple pre-cristià, també hi ha referències a esglésies molt anteriors, fins i tot del segle IV o V. El monestir fou fundat el 966, sota la dinastia dels bagràtides. Va tenir una importància capital en la cultura, s’hi ensenyava humanitats, medicina i altres ciències, hi havia un escriptori d'on van sortir llibres, molts d'ells il·lustrats amb miniatures.
Es tracta de diversos edificis aixecats en èpoques diverses: l’església d'Astvatsatsin (la Mare de Déu), d'Amenaprkitch (el Salvador), els seus atris (els gavits), la capella de Sant Gregori, una acadèmia, una biblioteca i el campanar.
Taula de continguts |
[edita] Església de la Mare de Déu
El conjunt monàstic està centrat per l'església de la Mare de Déu, començada cap el 930 i acabada deu anys més tard. És anterior, per tant, a la fundació del monestir. Té una nau, amb creuer i quatre capelles annexes, característiques de l'arquitectura armènia. Al timpà de la capella de l’esquerra hi ha una maqueta de pedra de l'edifici. La cúpula sobre tambor és posterior, del segle XVIII.
 Interior de l'església de la Mare de Déu, amb el model d'església al timpà de la capella lateral |
[edita] Església del Salvador
Al costat d'aquesta església la reina Khosrovanuysh i el seu espòs Ashot III van aixecar entre el 966 i 972 l'església del Salvador, la més important del monestir, i dedicada pels seus fills Sembat i Gurgen, que figuren representats en un relleu de la façana de llevant amb un model de l'església a les mans, un dels primers exemples d'aquest tipus a Armènia. La planta és similar a l'anterior però més gran. L'edifici té unes capelles annexes de dos pisos. La cúpula es va refer el 1184.
 Interior de l'església del Salvador |
[edita] L’escola
Entre les dues esglésies estava situada una escola teològica, es va aixecar es dues etapes: a finals del segle X i a començament del segle XI. Es tracta d'un espai rectangular cobert amb una sèrie d’arcs que reposen en columnes adossades als murs de les esglésies. Era una mena d'universitat on hi va ensenyar el filòsof i escriptor Grigor Magistros Pahlavuni en el segle XI. L'activitat va decaure en aquell mateix segle com a conseqüència de les invasions seljúcides, però es va refer al segle XII, amb una ampliació (el gavit de l'església de la Mare de Déu).
[edita] Els gavits
Al segle XII comencen a aixecar-se els porxos característics de les esglésies armènies: els gavits. El gavit o nàrtex de l'església del Salvador fou bastit el 1181 per l'arquitecte Thamhair i per encàrrec de l'abat Johannes i la família reial. És un exemple primerenc d'aquesta mena d’edificis amb quatre columnes centrals, basat en les cases populars armènies. Les columnes estan unides per arcs, entre els que es situa una cúpula semiesfèrica, amb una llanterna. Té els capitells decorats així com també el portal d’entrada.
 Paviment del gavit de l'església del Salvador |
Per un altre portal es pot passar al gavit de l'església de la Mare de Déu, que és més modern. Va ser aixecat pel príncep Vache Vachutian el 1211 i és diferent: es tracta d’una sala amb tres naus separades per columnes cobertes amb voltes de canó. El paviment està atapeït de làpides sepulcrals. Exteriorment presenta cobertes a dues vessants, una per a cada nau. Al nord d'aquest gavit es va aixecar, al segle XIII, un campanar independent.
 Façana del gavit de l'església de la Mare de Déu, amb les cobertes a dues vessants |
 El campanar |
[edita] Capella de Sant Gregori
La capella de Sant Gregori (1061) la fer aixecar Hranuc, reina de Tashir. És de reduïdes dimensions. Exteriorment és de planta circular i interiorment té un espai central amb quatre absis, cobert amb una cúpula. Té un senzill portal decorat.
 Interior de la capella |
[edita] La biblioteca
A través d'un porxo del segle XIII, hom accedeix a la biblioteca o matenadaran, aixecada el 1063 per la mateixa reina Hranuc com a capella per a les relíquies. Arquitectònicament és molt interessant: és de planta quadrada i amb les columnes que suporten les voltes adossades al bell mig dels murs que la tanquen, de manera que els arcs que uneixen aquestes columnes van en diagonal d'un mur a l'altre. Entre els arcs s’aixeca una cúpula amb llanterna.
 Interior de la biblioteca amb els arcs entregirats |
Una mica apartat es troba el mausoleu de la dinastia dels Zakarian que es va fer a cavall dels segles X i XI, amb una cripta.
L'església de la Resurrecció (Harutiun) és de començament del segle XIII, interessant per la seva planta, formada per dues naus iguals, amb altars.
Hom atribueix la decadència del lloc a una invasió dels mongols, el 1235, quan bona part del monestir fou destruït: la residència dels monjos, l'església de Sant Jaume, un gavit del segle X, un caravanserall i la tomba dels Korikian. Es va restaurar al segle XVII.
[edita] Bibliografia
- Isabelle Augé i altres. Armenia Sacra. Musée du Louvre. Paris, 2007. ISBN 978-2-35031-068-8
- Murad Hasratyan, Zaven Sargsyan. Armenia 1700 years of Christian Architecture. Moughni Publishers. Erevan, 2001. ISBN s/d
[edita] Enllaç
- (anglès) California State University
- (anglès) Armenica
