Mohave
De Viquipèdia
Els mohave són una tribu índia de llengua yuma-cochimí, el nom de la qual prové de d’hamok-habi “tres muntanyes”, però ells s'anomenen Pipa a'ha macave " el poble que viu de l'aigua".
Taula de continguts |
[edita] Localització
Vivien als marges del riu Colorado, entre Needles i Black Canyon. Actualment viuen a les reserves de Fort Mojave, Colorado River i Fort MacDowell, a Arizona.
[edita] Demografia
Hom creu que hi havia uns 80.000 durant el segle XVII, però el 1775 els calcularen en uns 3.000. El 1835 havien augmentat a 4.000 individus, però el 1902 havien disminuït a 1.600, el mateix nombre que calculaven el 1960. Potser eren 2.500 el 1970. El 1990 eren 3.500 individus. Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva de Fort Mojave hi havia 606 a Arizona i 445 a Califòrnia (600 i 441 al rol tribal). A Colorado river hi ha 51 a Califòrnia i 1.967 a Arizona (3.126 en rol tribal). A Ft McDowell (Arizona) hi ha 887 habitants (849 en rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.906 Fort Mojave, 1.927 Colorado River i 154 Fort MacDowell. En total 3.977 individus.
[edita] Costums
Eren influïts culturalment pels hopi, eren agricultors i conreaven moresc, carabasses, melons, blat, pinyons, fèsols i d'altres conreus locals. També es dedicaven a la pesca fluvial. Gaudien d'un gran ritualisme basat totalment en la família. No vivien en pobles, sinó en assentaments rurals. Les vivendes eren petites bordes entreteixides i escampades pel camp, i els propietaris de la casa ho eren també de les terres productives que tenia pels voltants. També era molt destacable llur terrisseria i cistelleria. Escollien un capdill tribal, però només tenia funcions de ritual polític, puix que només feia de conseller en temps de guerra, i el seu prestigi es basava en l'èxit a les batalles, la lluita cos a cos i en tocar l'enemic en combat sense matar-lo ni ferir-lo, ja que era el més difícil. Endemés, tenien una societat guerrera secreta, Kwanami, amb arquers, llancers i escuders.
Creien en un suprem creador, i donaven importància als somnis com a font de poders especials. Les cerimònies públiques prenien forma de cançons i un cicle de sonds de somnis que narraven un mite. Un cicle podia tenir un miler de cançons. Més tard també adoptaren els noms patronímics i la lideratge hereditària per línia masculina.
[edita] Història
Eren enemics dels pàpago i pima, i viatjaven sovint a la costa californiana a la recerca de cloïsses. Els primers europeus en visitar-los foren els espanyols Hernando de Alarcón el 1540 i Juan de Oñate el 1605, que no pogueren sotmetre’ls degut a la llunyania de centres de civilització on eren situats, ja que eren força al Nord, i endemés eren força bel·licosos. El 1775 foren visitats per Francisco Tomás Garcés, qui els va usar com a guies per travessar el Canyó del Colorado, però també els intentà enviar a les missions, cosa que li va guanyar la seva enemistat. El 1821 el seu territori passà a Mèxic, tot i que no reconeixien cap autoritat. El 1827 atacaren una expedició de Jedediah Smith i el 1835 hostilitzaren sovint els colons que anaven cap a Califòrnia, encara que no van fer guerres importants. El 1848, pel tractat de Guadalupe-Hidalgo, el seu territori passà als EUA, qui construiren Fort Yuma al seu territori. El 1865, però, foren establits a Ft MacDowell amb 700 chemehuevi i kawaiisu.
