Meghalaya

De Viquipèdia

Meghalaya मेघालय
Bandera nacionalista a Meghalaya, correspon probablement als Achik
Informació
Capital:	Shillong
Població - Total - Densitat de població	2.306.069 h. (2005) 103 hab/km²
Superfície	22.429 km²
Governador	M. M. Jacob
Idioma	garo, khasi, anglès
Himne
Website [1]

Meghalaya és un estat de la Unió Índia. Limita al nord amb Assam i al sud amb Bangla Desh. La capital és Shillong. Aquest estat aformà part del d'Assam fins el 1972.

[edita] Població

Els principals grups ètnics de l'estat són:

Khasi: 49,5 %
Garo: 34%
Bengali: 8.1%
Shaikh: 2.3%
Koch: 2.8%
Hajong: 1.8%
Altres: 10.4%

Pel que fa a les religions:

Cristians: 64.6%
Animistes: 16.7%
Hinduistes: 14.7%
Musulmans: 4%

[edita] Districtes

East Garo Hills
East Khasi Hills
Jaintia Hills
Ri Bhoi
South Garo Hills
West Garo Hills
West Khasi Hills

[edita] Formació de l'estat

Meghalaya va obtenir autonòmia administrativa com a territori el 2 d'abril de 1970 i va esdevenir estat el 21 de gener de 1972.

[edita] Ètnies

A l'estat viuen els khasi, els jaintia i els garo. Els garos viuen a la part occidental, el khasis a la central i els jainties a la oriental.

El grup dels khasi, els jaintia (o pnars), els bhoi i els war, son coneguts en conjunt com hynniewtrep o ri hynniewtrep, i habiten el centre i est de l'estat. Formen part dels primers habitants del subcontinent i la seva cultura es megalítica, formant part de de l'ètnia proto australoide Mon-Khmer.

Els garo estan emparentats als bodo i son d'ètnia tibetano-birmana, essent originaris de Tíbet. Els garo s'anomenan a si mateixos achik i a la seva terra Achikland.

Els tres grups han estat dirigits tradicionalment per caps de clan (amb assistencia de consells de cada llogaret) anomenats Doloi entre els jaintia, Syiem, Lyngdoh o Wahadadars entre els khasi, i Nokmas entre els garos. Alguns dels Doloi arriben a la categoria de rajah amb estructura d'un petit regne, el que no passa amb els altres sistemes de poder.

Els consells dels llogarets son anomenats Durbar. Els khasis tenen uns 50 Syiems, que al seu torn disposen de Myntries (ministres) que son membres del Dunbar o Consell. El successor del Syiem es el mes l'ancià però es pot establir un col·legi electoral amb predomini de l'opinió dels consellers de mes edat en cas de desacord. Els Nokmas disposen de la col·laboració en el govern dels Laskars (ajudants), nomenats per ells mateixos, essent molt important l'opinió de l'esposa (Machong).

[edita] Moviments d'Alliberament

Consell d'Alliberament Nacional Hynniewtrep (Hynniewtrep National Liberation Council, HNLC), dels Hynniewtrep (khasi, jaintia i altres)
Exèrcit d'Alliberament Achik Matgrik (Achik Matgrik Liberation Army, AMLA), dels garo
Front Popular d'Alliberament de Meghalaya (People’s Liberation Front of Meghalaya, PLFM)dels garo
Consell de Voluntaris Nacionals Achik (Achik National Volunteer Council, ANVC), dels garos o achik
Exèrcit Unit d'Alliberament Hajong (Hajong United Liberation Army, HULA), dels hajong, propers dels garo.