Maria Àngels Anglada i d'Abadal
De Viquipèdia
Maria Àngels Anglada i d'Abadal, escriptora, va néixer a Vic, a l'Osona, el 1930 i morí a Figueres el 1999.
Llicenciada en filologia clàssica ha conreat la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians i als mites grecs, en concret, zeus i apol·lo.
Va ser col·laboradora assídua de Canigó, El pont, Reduccions i 9 país, de Figueres, on ha exercit molts anys a l'ensenyament. Durant els anys 60 va participar en diverses ocasions a la Festa de la Poesia, organitzada pel Casino Menestral Figuerenc i animada pel seu bon amic el poeta empordanès Carles Fages de Climent.
De la seva obra crítica cal destacar Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974) i Viatge a Itaca amb Josep Carner (1982).
Conjuntament amb el seu marit Jordi Geli ha escrit Memòries d’un pagès del segle XVIII (1978).
Com a poetessa ha publicat Díptic (1972), juntament amb Núria Albó, i Kiparíssia (1980).
En la seva vessant de narradora guanyà el premi Josep Pla 1978 amb Les closes i ha editat l'aplec de relats No em dic Laura (1981).
Amb Sandàlies d’escuma obtingué el 1985 el Premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de la Crítica.
La seva trajectòria com a narradora ha continuat amb les novel·les Artemísia (1989), L’agent del rei (1991) i El violí d'Auschwitz (1994) i en el recull La daurada parmèlia i altres contes (1991).
Ha aplegat tota la seva poesia a Columnes d’hores (1965-1990).
Part de la seva obra va ser musicada per Josep Tero en l'espectacle Et deixaré la veu (2002), recollit en el disc del mateix nom.
[edita] Obra
[edita] Premis
- 1985 - Premi de la Crítica de narrativa catalana
- 1986 - Premi Lletra d'Or per Sandàlies d'escuma
- 1994 - Premi Creu de Sant Jordi
