Manolo Kabezabolo
De Viquipèdia
Manolo Kabezabolo (Manuel Méndez Lozano) és un cantant punk nascut a Saragossa en 1966.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va debutar en Carenes (Saragossa) en un bar propietat d'uns amics. Durant els primers anys com a artista ni tan sols posseïa la seua pròpia guitarra, després de donar concerts per diferents bars de Saragossa i guanyar un quants diners en va comprar una. De pare militar, les seues lletres es caracteritzen per estar repletes d'ironia i demostrar el seu mal caràcter.
Fins després de traure el primer àlbum tocava només acompanyat del seu guitarra, encara que no destacava per la seva habilidat amb ella. Per això moltes de les seves cançons no tenen un ritme clar i a vegades el temps és més ràpid i altres vegades menys. És particular d'ell que entre cançó i cançó a penes es mogui del micro, i durant l'actuació només es limita a cantar i tocar.
Durant la dècada dels 90 va traure a la venda diversos CDs i va realitzar concerts per moltes províncies espanyoles, destacant l'actuació al juliol de 1996 en el Doctor Music Festival. Aquest mateix any decideix deixar de tocar en solitari i funda la banda "Manolo Kabezabolo i els que se'n van de la birla".
Fins a l'any 2000 Manolo va estar en un centre psiquiàtric com a conseqüència d'un fort atac esquizofrènic que va patir a mitjan desembre de l'any 1993. Des d'aqueix dia només se li permetia eixir els caps de setmana, els quals aprofitava per a muntar algun concert i desfogar-se.
En 2005 fa una gira per República Dominicana, és la primera representació d'una banda espanyola de punk a Santo Domingo. En la seua presentació van participar integrants de La Reforma i L'Armada Roja, amb els que va compartir escenari.
Malsonant. Llord. Solament a l’escenari turmenta les orelles dels últims punkis sense més defensa que la seva guitarra. Ironia viva i molta mala llet per a un noi de mirada que es va i es ve entre lloances al “kalimotxo”. Però, Manolo va seguir tocant la guitarra, sense encertar un acord, i cantant històries de gallines que avorten i d’aquestes coses escabroses que fan que els seus seguidors "es parteixin el cul".
Toca des dels 16 anys i la primera vegada que va pujar a un escenari va anar a Vera de Moncayo. Manolo Méndez Lozano va ser batejat per la seva quadrilla per fer-lo enfadar i va pujar a l’escenari tot sol perquè ningú volia formar un grup amb ell. Segons ell mateix, "la majoria de les lletres han sortit d’una borratxera descomunal". Les apuntava, encara que no totes perquè algunes les aprenia de memòria. "De vegades m’equivoco... (ejem!) ...perquè no tinc cap cançó escrita (ah, bé! No hi fa res...)". De Manolo és l’himne post-punky "Cuando los punkies nos vamos de marcha, no te enamores, tonta del haba".
[edita] Discografia
[edita] Àlbums
- Ya Hera Ora - 1995
- La nueva mayoría - 1997
- Resina, agua i ajo - 1999
- 2001: La odissea va lentamente - 2001
[edita] Altres
- A los kolegas - 1992 (Maqueta)
- De Empalmada - 1992 (Maqueta)
- Aversiones - 2006. Creat amb característiques d'una maqueta quant a so i distribució (només es ven en locals on dóna concerts i en centros socials okupes). Està compost per diferents versions de temes molt famosos dels Ramones, The Beatles, Bob Dylan, Concha Velasco, Miguel Rios... fins a 21 cantants diferents.
[edita] Filmografia
- Shacky Carmine (1999): Apareix escassos minuts com al cantant Steak Thomas, a penes comença a cantar que entren els antiavalots al local.
[edita] Enllaços externs
- Web oficial del cantant
- Diari El món - Trobades digitals: Manolo Kabezabolo.
- La Factoria del Ritme - 2001, l'odissea va lentament.
