Machaerus
De Viquipèdia
Machaerus (Μαχαιρούς) fou una fortalesa de Perea esmentada per Flavius Josefus amb relació a Alexandre de Judea fill d'Hircà I, que la va fortificar vers el 90 aC. Aristòbul es va escapar de Roma i també la va voler fortificar però fou presa després d'un setge de dos dies per Gabinius el procònsol de Síria, al que es va haver de rendir, essent la fortalesa desmantellada (57 aC)
La ciutat era a la frontera entre els dominis d'Herodes el gran i els d'Aretes rei dels nabateus (el seu sogre) al qual pertanyia vers el 40 aC, però probablement en aquesta data o poc després fou reconstruïda per Herodes. La filla d'Aretes, dona d'Herodes, quant va sospitar de l'enamorament del rei envers Herodies (la dona d'Herodes Filip) va fugir a aquesta fortalesa d'on va passar a Petra, la capital del seu pare. Josefus diu que Sant Joan Baptista va defensar els drets de la reina nabatea i Herodes el va fer matar a Macharus, però això presenta la dificultat de saber com va tenir el poder Herodes de matar un aliat dels rei dels nabateus a una de les fortaleses d'aquest, per lo que cal considerar que llavors ja pertanyia a Herodes.
Després va ser governada pels tetrarques Herodes Antipas (fins al 39) i Herodes I Agripa, fins el 44, quant va passar a Roma.
A la revolta jueva, després de la caiguda de Jerusalem, Maccharus va resistir l'atac de Lucilius Bassus que va rendir la ciutat després d'agafar a un jove notable del poble (Eleazar) i obligar als soldats a rendir-se a canvi de la seva vida i de la sortida sans i estalvis, però al sortir els 1700 habitants mascles foren massacrats (72). La ciutat fou destruïda.
Les seves restes s'anomenen en àrab Qalat el-Mishnaqa i son al costat d'un llogaret anomenat Meqawer. El lloc fou explorat per primer cop per l'alemany Ulrich Seetzen el 1807, i excavat a partir de 1968 per Jerry Vardaman, de la Southern Baptist Theological Seminary de Louisville (Kentucky) ; el 1973 fou estudiada per l'alemany August Strobel i al 1978-1981 hi van fer excavacions Virgilio Corbo, Stanislao Loffreda i Michele Piccirillo, del Institut bíblic franciscà de Jerusalem.
