Luci Emili Paule
De Viquipèdia
Luci Emili Paule (Lucius Aemilius M. F. M. N. Paulus) fill de Marc Emili Paule (cònsol 255 aC) (Marcus Aemilius M. F. L. N. Paulus), fou un magistrat romà.
Fou cònsol la primera vegada el 219 aC juntament amb Marc Livi Salinator. Fou enviat contra els il•liris que s'havien revoltat dirigits per Demetri de Faros, un grec dirigent de l'illa de Faros a la mar Adriàtica. Paule els va derrotar fàcilment, va conquerir l'illa de Faros i va obligar a Demetri a fugir a la cort de Filip V de Macedònia. A la seva tornada va obtenir els honors del triomf. Però poc després els cònsols foren portats a judici acusats de no haver dividit el botí adequadament amb els soldats; Salinator fou condemnat i Paule va estar molt proper a la condemna.
També al seu primer consolat pertany l'oposició del cònsol als cultes d'Isis i Serapis; el senat va ordenar destruir unes capelles erigides a aquestes deïtats i quan cap treballador ho va voler fer, el mateix cònsol va agafar una eina i es va posar a la feina.
El 216 aC fou altre cop cònsol, representant a l'aristocràcia patrícia, juntament amb Gai Terenci Varró, que representava als plebeus. Va aconsellar no lliurar la batalla de Cannes, que finalment es va lliurar i fou una gran victòria cartaginesa. Paule fou un dels molts romans que va morir a Cannes (216 aC) després de refusar el cavall que per fugir li oferia un dels tribuns militars. Quan va morir era un dels pontífexs.
Fou el pare de Luci Emili Paule Macedònic.
