Lauburu
De Viquipèdia
El lauburu o creu basca és un dels símbols recents (segle XVI a segle XVIII) de la cultura basca.
El lau buru ("quatre caps" en euskera), és en realitat una esvàstica el nom de la qual prové del llatí labarum, que a la vegada procedeix de l'ensenya càntabra d'origen celta, anomenada làbar. D'aquí la similitud amb l'esvàstica, comuna a tots els pobles indoeuropeus.
El seu significat original com a ensenya basca és discutit: per alguns representaria el sol, per altres, una és representació nacionalista dels quatre teritoris bascos del sud dels Pirineus: Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra, encara que es força improbable que sigui així. Una altra interpretació diu que el gir cap a la dreta és el símbol de la vida, i el gir cap a l'esquerra, el símbol de la mort, raó per la qual apareix d'aquesta forma en monuments funeraris.
El lauburu no ha estat mai un símbol oficial dels bascos: no apareix en cap escut d'armes dels territoris de cultura basca, ni tampoc en banderes o altres ensenyes.
[edita] Temes relacionats
- El Làbar càntabre.
- L'Esvàstica.
- El Triskell, emblema de l'Illa de Man.
