Josep Andreu i Abelló
De Viquipèdia
Josep Andreu i Abelló (Montblanc, 8 de novembre de 1906 - 31 de maig de 1993) fou un advocat i polític català, germà de Carles Andreu i Abelló.
Com advocat va exercir a Reus i va tenir com a passant a Josep Solé i Barbera. Va militar a les Joventuts Nacionalistes i al Foment Nacionalista Republicà del qual va ser president a Reus el 1930. El 1931 va participar a la fundació d'ERC.
El 1932 fou diputat per Tarragona i va participar a l'aprovació del Estatut. Del 1934 al 1939 fou president del Club Natació Reus Ploms. El 1936 fou nomenat President de la Audiència Territorial de Catalunya i del Tribunal de Cassació (on va contractar com a secretari al seu amic Poblet i Guarro), càrrec en el que va patir un atemptat anarquista el 2 d'agost de 1937. El 1939 va marxar a l'exili, primer a Paris, després a Mèxic via Nova York, establint-se finalment a la ciutat de Tànger (Marroc) el 1949. Allà va fundar i presidir el BIM (Banc Immobiliari del Marroc), després BIMM (Banc Immobiliari i Mercantil del Marroc), i va treballar en la clandestinitat contra la dictadura franquista.
Va tornar a Catalunya el 1964 i va ser detingut o multat diverses vegades. Va ser conseller a Banca Catalana. A meitat dels anys setanta va promoure l'Assemblea de Catalunya. El 1976 va abandonar ERC i es va afiliar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1977 fou president de l'assemblea de Parlamentaris pel i va presidir la comissió dels 20 que va redactar el projecte d’Estatut, i la dels 21, que va negociar la seva aprovació. Fou diputat per Barcelona pel PSC del 1977 al 1979, i senador del 1979 al 1986 (dos legislatures). Va morir el 31 de maig de 1993.
[edita] Vegeu també
- Domingo del Pino, "Los catalanes y Tánger". Revista Afkar Ideas, 1/12/06 [[1]]
- Monument del Llano Amarillo [2], Ceuta (Wiki en castellà).
