Joiaquim

De Viquipèdia

Segons la Bíblia, el Rei Joiaquim, tot i que el seu nom de naixement era Eliaquim (en hebreu יהויקים בן-יאשיהו Elyakhim ben Yôšiyyāhû) fou el divuitè rei de Judà, tot i que era un monarca titella d'Egipte.

Era el fill gran del rei Josies i la cortesana Zebudà, però no n'era l'hereu legal. Era descendent del Rei David d'Israel i pertanyia a la tribu de Judà.

El seu pare va plantar cara al faraó Necó d'Egipte, que volia creuar el regne de Judà per anar a lluitar contra Babilònia, i resultà mort a la batalla de Megiddo. Després de les exèquies reials, el seu germà Joahaz (dos anys més petit que ell però nomenat hereu) fou proclamat rei de Judà però poc després les tropes egípcies van entrar a Jerusalem i el van empresonar.

Aleshores Eliaquim, que comptava amb vint-i-cinc anys, es va oferir com a rei tributari del faraó. D'aquesta manera, Necó va coronar-lo rei de Judà, al qui canvià el nom pel de Joiaquim. El seu germà, Joahaz, van endur-se'l cap a Egipte presoner, on va morir.

Segons la Bíblia, la Batalla de Carquemix (que ha estat datada l'any 605 aC) va ocórrer el quart any del regnat de Joiaquim.

Quan tenia trenta-tres anys i en el transcurs de la guerra egípcio-babilònica, les tropes de Nabucodonosor II de Babilònia van ocupar el regne de Judà, vassall dels seus enemics egipcis. El tercer any de l'ocupació, Joiaquim va rebel·lar-se però fou aplastat per una aliança de tropes de Babilònia, de Caldea, de Síria, de Moab i d'Amon.

Al conèixer-se la notícia de la seva mort, Nabucodonosor II va proclamar rei de Judà el fill gran de Joiaquim anomenat Jeconies. Un altre fill del rei era anomenat Sidquià.

Precedit per: Joahaz

Rei de Judà

Succeït per: Jeconies