Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Joc de pilota a mà frisó - Viquipèdia

Joc de pilota a mà frisó

De Viquipèdia

El joc de pilota a mà frisó (en neerlandés kaatsen, i en frisó keatsen) és el joc de pilota tradicional de Frísia, als Països Baixos. Amb el nom de Balle pelote és practicat a Bèlgica. A Valònia, però, és conegut com a Djeu d' bale en való. I com a Longue paume a la regió francesa de la Picardia.

Partida de Keatsen, des del traure
Partida de Keatsen, des del traure

Taula de continguts

[edita] Història

És opinió compartida que aquesta modalitat de joc de pilota és hereva del Jeu de paume francés.

[edita] La canxa de joc

El recinte per a jugar a la pilota a mà frisona és un rectangle de gespa de 60 m de llarg per 32 d'ample. Un dels extrems del camp té dibuixada un rectangle de 4,5 x 4 m des d'on ha de traure, i a l'extrem oposat hi ha una zona de recepció de 5 x 19 m.

[edita] Pilota

S'hi juga amb una pilota blanc de cuiro artificial feta manualment. La pilota és farcida de pell animal (de vedell, normalment), pesa uns 24 gr i té un diàmetre de 3,5 cm.

Per tal de protegir-se tots els jugadors, excepte qui trau, poden cobrir les mans amb un guant de cuiro.

[edita] Regles

Dos equips (partuur) amb 3 jugadors per hom competeixen per arribar a aconseguir 6 jocs. Cada joc està compost per 4 quinzes: 2, 4, 6, i eerst (val).

Cada quinze comença quan un jugador des del rectangle del traure colpeja la pilota amb la mà nua per enviar-la a la zona de recepció.

  • Si no l'hi llença, perd un quinze.
  • Si des de la zona de recepció, retornen la pilota al final de la pista, guanyen un quinze.

Aquests són quinzes directes, però és molt més comú que el punt quede en disputa.

Si un dels equips atura la pilota amb qualsevol part del cos per tal que aquesta no avance més es marca el lloc on ha quedat parada la pilota, d'això se'n diu kaats i és exactament el mateix que les ratlles de les llargues valencianes. Quan ja hi ha dos kaats, o en el marcador hi ha un kaats i eerst (ratlla i val), els equips cambien de camp: el traure passa al rest i a l'inrevés. Llavors es decideixen els kaats, el traure ha de passar la pilota per sobre el kaats i que el rest no l'ature més avançada. Cada kaats guanyat és un quinze.

[edita] Competicions

El torneig més important, P.C (Permanent Comity), és la competició esportiva regulada més antiga del món. Es disputa cada any a la vila de Franeker des de 1854.

Als Joc Olímpics d'Amsterdam 1928 en fou esport de demostració.

[edita] Joc internacional

Queda palés, doncs, que la pilota a mà frisona pertany a la mateixa família de jocs de pilota que les llargues valencianes. I, de fet, els millors jugadors d'ambdós esports tenen ocasió de competir anualment en els Campionats Internacionals de Pilota amb unes regles comunes anomenades joc internacional inventades per la Confederació Internacional de Joc de Pilota.

[edita] Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Joc de pilota a mà frisó

[edita] Enllaços externs

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com