Joan Baptista Pons i Trabal
De Viquipèdia
Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928) fou un arquitecte barceloní d'estil eclèctic influït pel modernisme.
Estudià a Barcelona entre els anys 1872 i 1879, i es titulà en arquitectura a l'any següent. Fou arquitecte municipal a Barcelona, La Garriga i, fins al 1898, a Badalona. També exercí de catedràtic de fusteria a l'Escola de Belles Arts.
Va ser l'autor d'un projecte d'urbanització de la plaça de Catalunya (1888). També redactà el 1888 un projecte per a l'edifici del col·legi de les Teresianes i en començà les obres, però quan ja havia construït un metre de mur, el promotor Enric d'Ossó decidí passar l'encàrrec a Antoni Gaudí [1]. A partir del 1895, i durant un curt període, en el despatx d'arquitectes d'en Pons i Trabal hi treballà un joveníssim Domènec Sugrañes i Gras, posteriorment un arquitecte molt relacionat amb Gaudí.
Té obres a Barcelona [2], a Badalona [3] i a l'Arboç [4].
El seu fill, Antoni Pons i Domínguez, també fou arquitecte, amb obres a Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i l'Arboç.
[edita] Bibliografia
- Juan Bta. Pons Traval Monasterio de Santas Creus (Tarragona). Memoria descriptiva Barcelona: Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1896
- Juan Bta. Pons Monumentos funerarios coleccionados Barcelona: J.Bta.Pons y Cía., sa [1900?]
[edita] Referències
- ↑ Ressenya del Catàleg de la sèrie de llicències d'obres particulars del fons documental de l'antic ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles. (1843-1897) a la web de l'ajuntament de Barcelona
Colegio Teresiano in the view point of architectural history and documentation 1957-2002, de Jos Tomlow (anglès) - ↑ Obres barcelonines seves són les cases Pia Batlló (1892, c/Consell de Cent 305), Valentí Puigbó (1892, c/Atlàntida 63 [1]), Boera (1893, c/València 265), Peyra (1893, c/Mallorca 285), Dotres (1894 c/Mallorca 292), Vives (1894, Nou de la Rambla amb Piquer), Pons Trabal (1908, c/Balmes 81 [2]), i el panteó Cros del cementiri de Sant Gervasi (1894)
- ↑ A Badalona va fer al 1895 la proposta d'eixample que seria la base de la trama urbana de la població [3]. Pons també feu el monument a Vicenç Roca i Pi (1894, a la Rambla [4]), l'edifici del Cor de Marina (1896, Rambla 11 [5]) i Ca l'Escanyaralets (1897, Rambla 5 [6]), entre d'altres
- ↑ A l'Arboç dissenyà la Torre de Bellesguard (1889 [7])