Isabel del Brasil
De Viquipèdia
Isabel del Brasil, cap de la casa imperial del Brasill (Rio de Janeiro 1846 - Castell d'Eu 1921). Princesa imperial del Brasil amb el tractament d'altesa imperial que des de la mort del seu pare, l'any 1891, ostentà fins a la seva mort la màxima representació de la casa imperial brasilenya.
Nascuda a la ciutat de Rio de Janeiro el dia 29 de juliol de l'any 1846 sent filla de l'emperador Pere II del Brasil i de la princesa Teresa de Borbó-Dues Sicílies. Isabel era néta per via paterna del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, i per via materna del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya.
Isabel es casà a Rio de Janeiro el dia 1 d'octubre de 1864 amb el príncep Gastó d'Orleans, fill del príncep Lluís d'Orleans i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Gotha. La parella tingué tres fills:
- SAI el príncep Pere d'Alcantara d'Orleans-Bragança, príncep de Grão Pará, nat el 1875 a Petròpolis i mort el 1940 a la mateixa localitat brasilenya. Es casà el 1908 a Versalles amb l'aristòcrata bohèmia Elisabeth Bobrzensky von Dobrzenicz.
- SAI el príncep Lluís d'Orleans-Bragança, nat el 1878 a Petròpolis i mort el 1920 a Cannes. Es casà el 1908 a Cannes amb la princesa Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies.
Durant el llarg regnat del seu pare, l'emperador Pere II del Brasil, i com a conseqüència dels diferents viatges que realitzà, la princesa Isabel exercí diverses regències. En el marc d'una d'aquestes regències durant l'any 1888, la princesa Isabel decidí unilateralment l'abolició de l'esclativitud. Per aquest motiu passà a la història col·loquialment amb el sobrenom de la Redemtora.
Exercí la regència durant els períodes: 1871 - 1872, 1875 - 1876, 1887 - 1888. Al llarg d'aquestes regències promulgà: la llei de llibertat de ventres (allibera fills d'esclaus nascuts al Brasil), una amnistia als bisbes sentenciats i fets presoners i la famosa llei Àuria per la qual s'abolia l'esclavitud.
L'abolició de l'esclavitud contribuí de forma important a la caiguda de la monarquia un any després de la promulgació de la llei ja que suports tradicionals favorables a la monarquia deixaren de recolzar-la, tals com els terratinents majoritàriament esclavistes.
El dia 15 de novembre de l'any 1889 prengué el camí de l'exili instal·lant-se al Castell d'Eu propietat dels Orleans a França on morí l'any 1921. Des de 1891 fou cap de la dinstia imperial brasilenya, a la seva mort aquests drets passaren al seu nét, el príncep Pere Enric d'Orleans-Bragança.
