Interval musical
De Viquipèdia
L'interval és la distància existent entre dues notes. Segons que ens referim a sons simultanis o a sons successius, parlem, respectivament, d'intervals harmònics o bé d'intervals melòdics.Entre aquests darrers, parlem, també d'intervals ascendents o d'intervals descendents, segons quin sigui el moviment que efectuï la melodia en qüestió.
Pel que fa a l'amplitud d'aquests intervals, aquests reben dues denominacions que es complementen. En primer lloc cal establir en nombre de notes que hi ha entre l'una i l'altra, tenint en compte que cal comptar-les totes dues. Així, de do a re en sentit ascendent hi ha una segona (dues notes), i entre sol i re, en sentit descendent hi ha una quarta (quatre notes). En segon lloc cal establir el nombre de tons i semitons que hi ha entre ambdues notes.
Els intervals principals són els següents:
2a disminuïda: és un uníson
2a menor: 1 semitò
2a major: 1 to
2a augmentada: 1,5 tons
3a disminuïda: 1 to
3a menor: 1,5 tons
3a major: 2 tons
3a augmentada: 2,5 tons
4a disminuïda: 2 tons
4 justa: 2,5 tons
4a augmentada: 3 tons o tritò
5a disminuïda: 3 tons
5a justa: 3,5 tons
5a augmentada: 4 tons
6a disminuïda: 4 tons
6a menor: 4,5 tons
6a major: 5 tons
6a augmentada: 5,5 tons
7a disminuïda: 5 tons
7a menor: 5,5 tons
7a major: 6 tons
7a augmentada: 6,5 tons
8a disminuïda: 5,5 tons
8a justa: 6,5 tons
8a augmentada: 7 tons
Aquests són els intervals simples, és a dir els que són menor o iguals que una octava. Els intervals més amples que aquests s’anomenen compostos. Així, per exemple, una novena harmònicament és equiparable a una segona, i una desena ho és a una tercera.
Els intervals melòdics de 2a s'anomenen, també, graus conjunts. Les melodies per graus conjunts acostumen a dotar-se d’una suavitat que no tenen les melodies en les qual predominen els intervals més amples.
Els intervals harmònics es classifiquen en dissonants i consonants segons la sensació que produeixin a l’oïda, sempre en relació a un context concret en el qual sonin.
