Iazigs

De Viquipèdia

Els iazigs (iazygi) foren un poble sàrmata que quant son esmentats per primer cop vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov). Foren aliats de Mitridates VI Eupator. Mes tard apareixen a la zona del Danubi, a Besaràbia i Valàquia. L'any 50 es van dirigir a Panònia i es van aturar a Transilvània de la que foren expulsats pels dacis; els iazigs eren llavors aliats del romans però mes tard s'hi van enfrontar.

Una part del poble no va participar a l'emigració i els autors clàssics llatins parlen dels iazigs metanastes pel seu origen.

Al segle II Ptolemeu els situa a la zona del Danubi, el Theiss i a les muntanyes dels Carpats i esmenta algunes ciutats que els hi pertanyien: Uscenum, Bormanum o Gormanum, Abieta o Abinta, Trissum, Candanum, Parca, Pessium i Partiscum, ciutats que eren habitades pels antics habitants de la regió, eslaus, mentre els iazigs vivien en tendes. El iazigs eren aliats dels cuades contra eslaus i romans. El 92 van creuar el Danubi cap a territori romà i van derrotar a la Legio XXI Rapax però foren rebutjats després d'un temps, l'any 96. El 107 Trajà, que havia conquerit Dàcia, va enviar contra els iazigs al general Adrià, que els va sotmetre, però el 115 Adrià, esdevingut emperador, va abandonar la zona i va deixar als iazigs independents però com a clients de Roma.

El 170, durant una guerra de Roma amb els parts, els marcomans, varistes, vàndals, hermandurs, sueus i cuades van creuar el riu Danubi i els iazigs se'ls van unir i van derrotar a un exèrcit romà dirigit per Claudius Fronto governador de Dàcia i Mèsia, que va morir. Marc Aureli els va atacar el 171 i els va expulsar de la vora del Danubi però aviat van tornar (el mateix hivern) i van provar de creuar el riu que era gelat però els romans els van sorprendre i els van tornar a derrotar. La guerra va seguir quatre anys i quant els romans estaven a punt de retirar-se per la revolta d'Avidius, el rei iazig Zanticus va oferir la pau i va entregar milers de presoners romans i segons el tractat signat va posar a disposició del emperador uns vuit mil homes (uns cinc mil foren enviats a Britània). Des llavors van romandre tranquils i amics de Roma.

Ells mateixos s'anomenaven sàrmates limigants i estaven dividits en lliures i serfs, que probablement eren els getes sotmesos per ells. Sant Jerònim diu que els caps del poble tenien el títol de Acagarant. Els eslaus es van revoltar el 334 i es van aliar a victòfals i cuades. El 357-359 l'emperador Constantí va fer una exitosa campanya contra ells i va rebre el títol de Sarmàtic. El 371 els romans van crear un fort comercial on feien el comerç amb els iazigs.

Després de estar sotmesos breument als huns van recuperar la independència i el 471 aC els seus reis Benga i Babai foren derrotats davant Sigindinum (Belgrad) per el rei ostrogot Teodoric. Les lluites amb huns, gèpides i ostrogots van debilitar al poble, les restes del qual va romandre a la zona del Theiss fins l'arribada dels magiars.

L'altra branca dels iazigs (per alguns un poble sense cap relació ) es va establir a la zona dels Carpats a Podlàquia on van romandre com a poble separat al menys fins al segle X. Se'ls identifica amb els iazons que van combatre al costat dels cumans i que haurien originat el modern poble dels jasok a Hongria, hungresos amb característiques específiques, avui practicàment inexistents.