Gojūon
De Viquipèdia
El gojūon (五十音) és un sistema japonès d'ordenació de kana. Gojū (五十) vol dir cinquanta, i on (音) vol dir so, així que gojūon significa ordre dels cinquanta sons. Malgrat el nom, només conté 46 sons comuns, més dos ja en desús.
El gojūon conté tot el kana bàsic, però no inclou:
- versions de kana amb un dakuten com が o だ,
- kana més petit, com っ per a つ,
- kana amb ょ afegit;, les formes yōons, com きょ o しゃ.
L'ordre de gojūon és el sistema predominant per a japonès que es recull al Japó. Per exemple, els diccionaris s'ordenen utilitzant aquest mètode. Altres sistemes utilitzats són l'ordenació d'iroha, i, per a kanji, l'ordenació radical.
Taula de continguts |
[edita] Història
El gojūon és una invenció antiga. L'ordenació de les consonants en el gojūon s'origina a partir de l'ordre consonant del Sànscrit. El primer exemple d'una disposició d'estil de gojūon data del període 1004-1028. En canvi, el primer exemple de l'ordenació alternativa iroha és des del 1079.
[edita] Taula
Aquesta taula utilitza el sistema de vertical d'escriptura japonesa, i hauria de ser llegida de dreta a l'esquerra. En cada entrada, la primera entrada és l'hiragana, la segona entrada és el katakana corresponent, la tercera entrada és el Hepburn Romanitzat del kana, i la quarta entrada és la pronunciació escrita al Alfabet Fonètic Internacional (IPA). Si us plau vegeu Fonologia japonesa per a més detalls dels sons individuals.
| /N/ | /w/ | /r/ | /y/ | /m/ | /h/ | /n/ | /t/ | /s/ | /k/ | ø | |
| ん、ン N m n ŋ ã ĩ ɯ̃ ẽ õ |
わ ワ wa ɰa |
ら ラ ra ɾa |
や ヤ ya ja |
ま マ ma ma |
は ハ ha ha |
な ナ na na |
た タ ta ta |
さ サ sa sa |
か カ ka ka |
あ ア a a |
vocal /a/ |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ゐ1 ヰ wi i |
り リ ri ɾʲi |
み ミ mi mʲi |
ひ ヒ hi çi |
に ニ ni nʲi |
ち チ chi ʨi |
し シ shi ɕi |
き キ ki kʲi |
い イ i i |
vocal /i/ | ||
| る ル ru ɾɯ |
ゆ ユ yu jɯ |
む ム mu mɯ |
ふ フ fu ɸɯ |
ぬ ヌ nu nɯ |
つ ツ tsu ʦɯ̈ |
す ス su sɯ̈ |
く ク ku kɯ |
う ウ u ɯ |
vocal /u/ | ||
| ゑ1 ヱ we e |
れ レ re ɾe |
め メ me me |
へ ヘ he he |
ね ネ ne ne |
て テ te te |
せ セ se se |
け ケ ke ke |
え エ e e |
vocal /e/ | ||
| を ヲ wo o |
ろ ロ ro ɾo |
よ ヨ yo jo |
も モ mo mo |
ほ ホ ho ho |
の ノ no no |
と ト to to |
そ ソ so so |
こ コ ko ko |
お オ o o |
vocal /o/ |
1 Aquests kana ja no són d'us comú.
[edita] Ordenació
En l'ordenació basada en el gojuon, les versions més petites de kana es tracten de la mateixa manera com versions de mida plena:
- el sokuon, el petit kana tsu, s'ordena de la mateixa manera com el tsu gran, i després d'ells. Així, per exemple,
-
- まつ まったく まつば まとう (matsu, mattaku, matsuba, matou)
- els sons yōon s'ordenen de la mateixa manera com els plens sons dimensionats, i abans d'ells, així, per exemple,
-
- きょ きよ きょい きよい きょう (kyo, kiyo, kyoi, kiyoi, kyou)
Les versions expressades del kana (amb un dakuten) es posen després del kana, i es classifiquen sota les seves versions sordes. Així, per exemple,
-
- すすき すずき すずしい すすむ (susuki, suzuki, suzushii, susumu).
[edita] Referències
- "The Japanese language", de Roy Andrew Miller, ISBN 0226527182, descriu l'origen de gojūon en sànscrit.
- Gendai Kokugo Reikai Jiten, ISBN 4095010428, usat per obtenir exemples d'ordenació de diccionari.
- -{Kana taula}-
