Galeàs II Visconti

De Viquipèdia

Imatge de Galeàs II Visconti.

Galeàs II Visconti (en italià: Galeazzo II Visconti) ( 1320 - Pavia, Senyoriu de Milà 1378 ) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1378.

Taula de continguts

1 Orígens familiaris
2 Joventut
3 Ascens al poder
4 Núpcies i descendents

[edita] Orígens familiaris

Va néixer vers el 1320 sent el segon fill d'Esteve Visconti i Valentina Doria. Fou nét per línia paterna de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri, i per línia materna de Bernabé Doria i Eliana Fieschi, i germà de Mateu II i Bernabé Visconti.

[edita] Joventut

L'any 1343 va peregrinar a la ciutat de Jerusalem, i dos anys després fou obligat a exiliar-se pel seu oncle Lluc Visconti a l'igual que la resta dels seus germans. Aconseguí retornar a la ciutat de Milà el 1349 gràcies al seu oncle Joan Visconti, el qual el nomenà governador de Bolonya.

[edita] Ascens al poder

A la mort de Joan Visconti el 1349 fou nomenat senyor de Milà, un càrrec que exercí conjuntament amb els seus germans Mateu i Bernabé. Amb la mort per enverinament del seu germà Mateu II el 1355, Galeàs II i Bernabé es van repartir els territoris d'aquest, restant l'oest de la Llombardia per al primer i l'est per al segon. El 1356 va lluitar al costat del seu germà Bernabé contra la Casa d'Este i els Gonzaga, al costat de Pandolfo II Malatesta com comandant de les seves tropes. Van vèncer a Casorate i van incrementar l'extensió dels seus territoris.

Galeàs fou mecenes de Petrarca i va fundar la Universitat de Pavia, així mateix va haver de plantar cara a diverses rebel·lions en la seva part del Senyoriu. El 1362 la seva salut es va ressentir bastant, i va traslladar a la ciutat de Pavia, que havia reconquerit dos anys abans, ciutat on va morir el 4 de setembre de 1378.