Gabriel Alomar i Villalonga
De Viquipèdia
Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 - El Caire, 1941) fou un poeta, prosista i assagista mallorquí del segle XX, molt relacionat amb el moviment d'art català del modernisme. Va ser un llibertari d'esquerres actiu, especialment a Barcelona i altres regions de parla catalana, des dels primers anys del segle XX fins a la seva mort a l'exili.
Alomar va néixer i va créixer a les Illes Balears, una comunitat aleshores molt conservadora. El seu pare era buròcrata i la família es va establir a diverses ciutat durant la seva infantesa. El 1888, després de terminar els seus estudis a Palma, se'n va anar a Barcelona per continuar amb la seva educació, on es convertiria en un periodista i on publicaria poesia, que el crític Josephine de Boer va catalogar com a parnassianista. Es va involucrar també en el moviment nacionalista català i el corrent literari del noucentisme, amb influències poètiques de Gabrielle D'Annunzio i Giosuè Carducci. Col·laborà a nombrosos diaris, com El Poble Català i El Imparcial.
Políticament, va formar part del Bloc Republicà Autonomista el 1915, del Partit Republicà Català i posteriorment fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya (USC). Fou ambaixador de la Segona República Espanyola a Itàlia el 1932-1934 i, des del 1937, ambaixador a Egipte, on es mantingué exiliat en acabar la guerra civil espanyola.
Taula de continguts |
[edita] Reconeixements
- Una avinguda de Palma duu el seu nom.
- Un dels premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear duu el seu nom.
- Un agrupament escolta d'Establiments duu el seu nom.
[edita] Obres
- Un poble que es mor. Tot passant (1904),
- El futurisme (1905)
- L'estètica arbitrària (1904-1905)
- De poetització (1906)
- La columna de foc (1911)
- Verba (1918)
- La formación de sí mismo (1920)
- La guerra a través de un alma (1917)
