Friül – Venècia Júlia
De Viquipèdia
 |
|
| Capital | Trieste |
| President | Riccardo Illy (L'Ulivo) |
| Províncies | Gorizia Pordenone Trieste Udine |
| Municipis | 219 |
| Àrea | 7,856 km² |
| - Ranked | 17º (2,6 %) |
| Població (2001) - Total - Ranked |
1,191,588 15º (2,1 %) 152/km² |
 |
|
| Localització del Friül – Venècia Júlia a Itàlia. | |
El Friül – Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl Vignesie Julie, en eslovè i serbocroat Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió autònoma del nord-oest d'Itàlia, rodejada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic. Està formada per les antigues regions històriques del Friül i de la Venècia Júlia. Té 7.844 kilòmetres quadrats i 1,2 milions d'habitants. Les principals ciutats són Trieste (en eslovè Trst, en alemany Triest; 210.000 hab) i Udine (en furlà Udin, 95.000 hab).
Taula de continguts |
[edita] Orografia
El país és dividit en dues zones orogràfiques diferenciades: al nord, la muntanya, i al sud, la planura. Les principals unitats muntanyenques són:
- Al nord-oest, els Monz Carnichis (monts Càrnics), amb les alçàries del Canin (2.585 m), el Corno (1.478 m), Coglians (2.781 m), Sernio (2.190 m) i el Carneget (2.322 m).
- Al nord-oest, els Monz Julis (monts Julians), amb les alçàries del Raut (2.026 m), Pramaggiore (2.479 m), Montalcone (2.548 m), Preti (2.703 m) i Duranno (2.668 m).
Els principals rius que reguen el país són: Tagliamento, Livence, Maduna, Cellina, Fella i Natisone. També hi ha alguns llacs (més aviat albuferes), com els de Maran i Grado. El país, així, es divideix en tres zones:
- Friül Occidental, del riu Livence al Tagliamento.
- Friül Central, entre els rius Tagliamento i Judrio.
- Friül Oriental, fins al riu Timavo.
[edita] Economia
Tradicionalment es basava principalment en l’agricultura (9,4 % de la població activa), la ramaderia i la fusta de muntanya. Produeix el 8 % del blat de moro d’Itàlia, però també són importants les produccions de blat, patata i bleda-rave sucrera. Només el 18 % del terreny és conreable, però és força ben aprofitat. Fins a la segona guerra mundial es basava únicament en l’agricultura, sobretut al Friül Central, però la producció és insuficient per al consum intern, i només exporta vi i oli d’oliva mercè el capitalisme d’empresa i les noves tècniques de conreu. Després de la guerra es produí un fort despoblament de la muntanya, amb l’abandó dels conresus de la plana i una forta urbanització i industrialització.
A partir dels anys 50 es produí un fort desenvolupament industrial amb inversió de capital públic i privat no furlà que es va tallar quan la crisi dels anys 70. Tanmateix, a Pordenone, Udine i Manzano hi hagué una certa expansió industrial rapidíssima i rellevant (Snaidero i Zanussi-AEG a Podernone), juntament amb mitjana empresa. Però durant aquells anys també hi hagué una influència negativa de la servitud militar (ja que, en estar al costat de la frontera iugoslava, el Friül era considerat zona calenta), cosas que comportava forces limitacions a les possibilitats d’ampliament dels centres urbans i a la creació d’infraestructurse essencials per a l’increment industrial ja existent.
Hi ha una central tèrmica a San Giovanni di Duino, i dues hidroelèctriques a Somplago i Soverneze. Posseeix jaciments de plom i zinc a les Monz Carnichis, i s’hi ha instal·lat diverses empreses amb capital monopolístic alemany i austriac. Els principals centres són Pordenone (amb vidrieres, terrissa i tèxtil), Udine (papereres, fusteres i mecànica), Cividât (cimenteres), Glemone (teixits i fusteries), Torviscos (papereres) i Ranchi dei Legionari (mecànica). Tanmateix, tot això gira al voltant del port de Trieste, un dels més importants de l’Adriàtic, i punt de sortida de les exportacions furlanes.
Darrerament, degut a la crisi econòmica dels anys setanta, s’ha desenvolupat una important indústria turística aprofitant la proximitat amb Venècia, així com el desenvolupament dels esports d’hivern a les Muntanyes Càrniques. Segons dades dels 90, el 5,1 % ers dedica a l’agricultura, el 29,5 % a la indústria i el 59,6 % als serveis.
[edita] Política
El 1948 s’acordaria un estatut d’autonomia, però només de caire administratiu, similar al que tenen Sardenya, Trentino-Alto Adige i la Vall d'Aosta, però hagué d’esperar a l’aprovació de la Llei Scelba d’Ordenament Regional del 10 de febrer del 1953, que unia el Friül a Trieste, per tal que per la Llei Constitucional del 31 de gener del 1963 s’aprovés l’estatut furlà, que no prendria una redacció definitiva fins el 22 de maig del 1971.
Com a les altres regions autònomes italianes, compta amb un Consiglio regionale i amb una assemblea regional, amb poders limitats. L’article 3 de l’estatut de la regió només fa referència a la protecció de la llengua eslovena, de manera que el furlà no és idioma oficial, malgrat les diverses reivindicacions, i el seu ús administratiu és nul.
Pel que fa a l’estatut de la llengua, a diferència d’altres regions italianes, el furlà compta amb un important suport no oficial. I mercè la Llei Regional 68/1981 la llengua i cultura furlanes estan protegides
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
[edita] Enllaços externs
- Pàgina Oficial de la regió del Friül – Venècia Júlia
- Mapa del Friül – Venècia Júlia
- Turisme del Friül – Venècia Júlia
- Aeroport del Friül – Venècia Júlia
- La Patrie dal Friûl (en friülès)
- ItalianVisits.com
| Regions d'Itàlia |  |
|---|---|
 Abruços |  Basilicata |  Calàbria |  Campània |  Emília-Romanya |  Laci |  Ligúria |  Llombardia |  Marques |  Molise |  Piemont |  Pulla |  Toscana |  Úmbria |  Vèneto |
|
amb règim d'autonomia:  Friül-Venècia Júlia |  Sardenya |  Sicília | Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud |  Vall d'Aosta |
|
 |
Aquest article sobre Itàlia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
