Francesc Tamarit Fayos

De Viquipèdia

Francesc Tamarit Fayos (Riola, 1941) és compositor i director, especialment en el camp de les bandes de música, i catedràtic numerari de contrapunt i fuga al Conservatori Superior de Música de València.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obres 2.1 Per a orquestra 2.2 Per a banda 2.3 Per a cor 2.4 Per a piano 3 Arxius de so 4 Bibliografia 5 Enllaços 6 Notes

[edita] Biografia

Inicià la seva formació musical a la banda de la Unió Musical de Riola, sota la direcció de son pare, Francesc Tamarit Sanjuán. A València estudià harmonia i contrapunt amb Manuel Palau Boix i, al Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo", composició amb Amand Blanquer i direcció d'orquestra amb José Férriz Llorens. Obtingué els Premis d'Harmonia i de Contrapunt i Fuga.

Ha estat director titular de les bandes de Riola, de la Societat Musical d'Algemesí, de la Lira carcaixentina de Carcaixent (1986), de "La Lira" de Xest, de la societat Santa Cecília d'Elda (1991-1992), de l'Ateneu Musical de Cullera (1993-1996) i del Centre Instructiu Musical "La Armónica" de Bunyol (en dues etapes, 1979,1980-; 1997). Amb aquestes bandes ha obtingut premis valuosos als concursos de València i de Kerkrade, entre d'altres.

Com a compositor, la seva producció comprén obres del gènere simfònic per a orquestra, banda, orgue, piano, cors i música de cambra per a diversos instruments. Ha obtingut nombrosos premis de composició, entre els quals destaquen els premis Ricardo Villa de Madrid i el Rodríguez Albert d'Alacant. Diverses de les seves obres per a banda han estat d'interpretació obligada al Concurs Internacional de bandes de música de València.

En l'actualitat és catedràtic numerari de contrapunt i fuga al Conservatori Superior de Música de València [1]. Alguns dels seus alumnes han estat Josep Alamà Gil, Ramon Pastor Gimeno, Andrés Valero Castells, Francisco Zacarés Fort, Joan Lluís Alemany, Francisco Bastidas Calabuig, Isidro Coll Ballesteros, Enrique Gosp Martínez, Francisco Llorens Arnal, Sergio Pastor Puchol, Vicente Roncero, Vicent Soler i Solano, Miguel Vercher Talens.

[edita] Obres

• Concertino (1988), per a clarinet i piano, en tres moviments (Ressenya)
• Estampa medieval, ballet
• Fuga en La menor, quartet
• Fuga en Mi menor, per a orgue
• Otoñal, per a quintet de vent
• Septimino (2004), per a septet
• Tocatta y fuga sobre Bach, per a orgue

[edita] Per a orquestra

• Atropos, per a formació de 22 instruments
• Fuga en Do menor
• El Miserere de la montaña
• Sinfonía de Do mayor

[edita] Per a banda

• Caos (1985), premi "Ricardo Villa" de l'ajuntament de Madrid (Ressenya)
• En Al-Andalus
• En la Quinta del Sordo (1989), dedicada a Francisco de Goya ^[1]
• Ensueños (1993). Obra d'interpretació obligada en la secció primera del Concurs Internacional de bandes de música de València 1994 (Ressenya)
• Estampa medieval ^[2]
• Estigia, inspirada en les parts VII i VIII de la Divina Comèdia, del Dant ^[3]
• Vientos... (2003). Obra d'encàrrec per interpretació obligada a la secció d'honor del Concurs Internacional de bandes de música de València 2003. En tres parts:
  • ...que fluyen del caos
  • ...que acarician mis recuerdos
  • ...que pregonan el nombre de Bach
• Visiones (1999). En tres parts: Sombras, Lamento, Con Bach

[edita] Per a cor

• Alzad vuestros ojos
• Camina, María
• Jesuset
• Oh, mar!
• Trisagio

[edita] Per a piano

• Nocturno
• Sonata
• Un suspiro
• Vals
• Variaciones

[edita] Arxius de so

Vientos... que fluyen del caos, interpretat per la Unió Musical de Llíria
Vientos... que acarician mis recuerdos, interpretat per la Unió Musical de Llíria
Vientos... que pregonan el nombre de Bach, interpretat per la Unió Musical de Llíria

[edita] Bibliografia

• F. Tamarit Fayos Presente y futuro de la música valenciana, article publicat a Anals de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana Segona època, número 74, vol. LXIV (1999)

[edita] Enllaços

• Breu resum biogràfic i fotografia (català)(castellà)
• Biografia i fotografia (castellà)

[edita] Notes

1. ↑ S'estructura en tres parts: Aquelarre, Una Manola, Saturno devorando a uno de sus hijos; té també versió per a orquestra (Ressenya)
2. ↑ En sis parts: Danza de la fiesta nupcial, El pregón del señor feudal, La súplica, Danza de los aldeanos, Camino del castillo, Introducción, Danza de la Muerte y Final (Ressenya)
3. ↑ Obtingué el premi de composició per a banda de la Vil·la d'Almussafes de l'any 1986, i també n'ha fet versió per a orquestra (Ressenya)