Fèlix Azzati i Descalci
De Viquipèdia
Fèlix Azzati i Descalci (Cadis 1874 - València 1929) fou un polític i periodista valencià. Era fill de Giovanni Azzati, un garibaldí exiliat, director d'orquestra que es guanyava la vida fabricant paraigües. Arribà a València de petit i va tenir una escolarització primària, erò tot i treballar coma obrer forjador va estudiar dret de gran i traduí Luigi Pirandello al castellà.
Fou un dels fundadors del diari El Pueblo i s'afilià al Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) de Vicente Blasco Ibáñez, de qui fou el més íntim col·laborador. Quan aquest es va retirar de la política el 1908 es va fer amb la direcció del partit, amb el qual fou diputat a les Corts Espanyoles a les eleccions de 1908, 1910, 1914, 1916, 1919 i 1923. El 1912 trencà definitivament amb el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i va manternir la preeminència política al País Valencià mitjançant l'oportunisme i mètodes dubtosos. Es mostrà totalment contrari al valencianisme polític, tot i que des del 1918 va mantenir una actitud ambígua amb aquest. Alhora, fou processat per les diverses campanyes anticlericals que va organitzat. I encara que sovint va tenir suport electoral de l'anarcosindicalisme, hom considera que potser va actuar com a provocador del govern en la vaga general de 1917, que coincidia amb l'Assemblea de Parlamentaris, però això no està totalment demostrat.
