Experiment d'Asch

De Viquipèdia

L'experiment de Solomon Asch és un dels experiments més cèlebres de la història de la psicologia social. Aquest experiment corrobora, per primera vegada, empírica i quantitativament la hipòtesi que per tants anys s´ha intuït: les conductes o opinions d´un individu són el resultat d´una pressió real o imaginada d´un grup social.

Des de la seva aparició ha estat objecte de nombroses rèpliques i una amplia discussió en la literatura de la sociologia. Fa cinc anys, la hipòtesi que nosaltres manteníem es va fer operativa amb uns resultats favorables. Aquesta vegada, el que volíem era replicar-la i comprovar que l'adolescència segueix sent l'etapa més propensa a caure en la conformitat i normalització que comporta la pressió de grup, ja que és en aquesta etapa quan les persones estan formant la seva personalitat i el seu judici moral. Com anteriorment, els nostres resultats semblen indicar que hi ha una diferència significativa en el comportament d´aquest grup social respecte al grup adult, encara que estadísticament aquests no són extrapolables degut a la mida de la mostra examinada.

No és exagerat considerar l’experiment d’Asch (1956) com un experiment crucial en el camp de la psicologia social. Per primera vegada fa possible estudiar de manera experimental els efectes de la pressió de grup sobre el comportament individual, més enllà d’hipòtesis intuïtives o de sentit comú.

S'ha replicat nombroses vegades per a ser inclòs en altres estudis. Per citar algunes de les més importants: ALLEN I LEVINE (1971), McGUIRE (1978), PETTY I CACCIOPO (1987). Cal dir que en totes ocasions en què s’han mantingut les mateixes condicions experimentals els resultats s’han mantingut de manera consistent: en torn al 70% dels individus sotmesos a la prova responen de manera congruent amb la del grup (en la situació òptima de un sol individu contra una majoria unànime), amb un nivell de significativitat respecte al grup de control de c2 = 58.4; p < 0,001 (Asch, 1956, p.10). Lògicament, la proporció varia en casos més específics (dos o més individus contra la majoria, majoria unànime però inconsistent, variacions en el judici de la majoria, etc).

Actualment, el camp de l'experimentació on s'utilitza l'experiment de S. Asch és el de la violència i agressions humanes. Tots els experiments de Sociologia que estudien efectes de la pressió de grup deriven del de Solomon Asch. Alguns dels causants d'aquestes reaccions en el cervell humà s'han estudiat per especialistes; dels quals nosaltres hem seleccionat aquells que més tenen a veure amb el nostre experiment.

Identitat Social: l'efecte mínim de grup. Ací tenim un epígrafe en versió original dels objectius d'aquests experiments, derivats del que nosaltres tractem: Tajfel and his collaborators (see Brown) have shown in many studies that arbitrary division of individuals into two groups, even by flipping a coin, is enough to generate ingroup preference. Individuals prefer the products of their own group, and favor members of their own group when distributing rewards and costs. The interpretation offered by Tajfel and his collaborators is that a purely cognitive and perceptual manipulation has motivational effects in producing in-group bias. The theory assumes that our self esteem depends to great extent on the status and success of the groups we belong to; if we belong to a group, however arbitrary, it must be above-average.

BROWN, R. (1986). Ethnocentrism and hostility. Chapter 15, especially pp. 541-574, in Social Psychology, 2nd Ed. New York: Free Press. HONG, O.P. and Harrod, W.J. (1988). The role of reasons in the ingroup bias phenomenon. European Journal of Social Psychology, 18, 537-545. RABBIE, J.M. and Horwitz, M. (1988). Categories versus groups as explanatory concepts in intergroup relations. European Journal of Social Psychology, 18, 117-123.

Rentat de Cervell: molt paregut al que nosaltres intentarem provocar en les ments dels subjectes experimentals. Brainwashing came to public attention when some U.S. soldiers, captured by the Chinese in the Korean War, refused repatriation at the end of the war. How could American boys not want to come home? Brainwashing was the answer: a system of small-group study of Communist-party materials, joined with sessions of criticism and self-criticism for failures to live up to "the people’s viewpoint."

LIFTON, R. J. (1963). Thought reform and the psychology of totalism. New York: Norton. Whyte, W. K. (1974). Small groups and political rituals in China. Berkeley: University of California Press. PASQUALINI, J. (Bao Ruo-Wang). (1976). Prisoner of Mao. New York: Penguin Books. STOCKDALE, J. B. (1984). A Vietnam experience: Ten years of reflection. Stanford: Hoover Institute.

[edita] Referències

BROWN, R. (1986). “Ethnocentrism and hostility”. Chapter 15, especially pp. 541-574, in Social Psychology, 2nd Ed. New York: Free Press.
HONG, O.P. and Harrod, W.J. (1988). “The role of reasons in the ingroup bias phenomenon”. European Journal of Social Psychology, 18, 537-545.
RABBIE, J.M. and Horwitz, M. (1988). “Categories versus groups as explanatory concepts in intergroup relations”. European Journal of Social Psychology, 18, 117-123.
LIFTON, R. J. (1963). “Thought reform and the psychology of totalism”. New York: Norton. Whyte, W. K. (1974). Small groups and political rituals in China. Berkeley: University of California Press.
PASQUALINI, J. (Bao Ruo-Wang). (1976). Prisoner of Mao. New York: Penguin Books.
STOCKDALE, J. B. (1984). A Vietnam experience: Ten years of reflection. Stanford: Hoover Institute.
MOSCOVICI Serge (ed.), “La influencia social inconsciente”. Estudios de psicologia social experimental, Barcelona, Anthropos, 1991.
PIAGET Jean. La epistemología genética. Madrid Editorial Debate. 1986.
INHELDERG B. i PIAGET J. (1996) De la lógica del niño a la lógica del adolescente. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.