Evangeli
De Viquipèdia
| De la sèrie d'articles sobre Cristianisme |
|
 |
|
|
Història del cristianisme |
|
|
Teologia Cristiana |
|
|
Les Escriptures |
|
|
Esglésies Cristianes |
|
Per al cristianisme, evangeli són les "bones notícies", i es deriva del grec ευαγγέλιον, evangelion (eu, "bon", angelion, "missatge"). En el cristianisme, aquest terme té dos significats:
- Es refereix a la proclamació de la salvació de Déu, per mitjà de Jesús de Natzaret, terme utilitzat primerament per l'apòstol sant Pau.
- Després del segle II, com a estil literari, es refereix a les narracions canòniques o no canòniques de la vida, mort i resurrecció de Jesús, d'acord a la tradició cristiana, o a les sectes derivades d'aquesta.
Taula de continguts |
[edita] Evangelis canònics
Dels evangelis, en el sentit literari, que van ser escrits els primers segles de la nostra era, quatre van ser acceptats per les autoritats eclesiàstiques com a part del cànon del Nou Testament. La insistència de conservar només quatre llibres canònics va ser un tema central d'Ireneo de Lió c. 185. En la seva defensa dels quatre evangelis canònics, va declarar que "no és possible que hi hagi més ni menys de quatre", i va presentar una analogia del llibre d'Ezequiel, de les quatre criatures amb quatre cares: d'un home, d'un lleó, d'un toro, i d'una àguila. Aquest és l'origen dels símbols convencionals, principalment en el catolicisme, dels evangelistes, és a dir, els escriptors del evangelis canònics:
[edita] Origen dels evangelis canònics i el problema sinòptic
Encara que tots els evangelis són seqüencials, Mateu i Lluc començen la narració des del naixement de Jesús; Marc i Joan ho fan amb el començament del seu Ministeri. Però, a Mateu, Marc i Lluc es troben passatges molt similars de la vida de Jesús, i sovint utilitzen paraules idèntiques. Joan, per altra banda, està escrit amb un estil diferent, i fa relacions amb la majoria dels incidents de manera diferent, amb més missatges teològics i filosòfics. Joan és qui presenta Jesús com Déu encarnat.
El paral·lelisme dels tres primers evangelis ha estat estudiat i investigat per nombrosos filòlegs i teòlegs. L'alemany, J.J. Griesbach (1776) va ordenar els relats dels tres primers evangelis en una taula de tres columnes anomenada "sinposi". Com a resultat del seu estudi, aquests evangelis han estat coneguts com a "evangelis sinòptics", i la qüestió de la seva similitud, és coneguda com el "Problema Sinòptic". Hi ha varies teories que expliquen la similitud d'aquests tres evangelis:
- Els primers cristians van creure que els evangelis van ser escrit en l'ordre que tenen en la Bíblia: Mateu, Marc i després Lluc.
- Després de la Il·lustració, els filòlegs van proposar que Marc va ser el primer evangeli, i que Mateu i Lluc el van utilitzar com a referència, i també un altre evangeli que s'ha perdut en la història, que els filòlegs han anomenat l'evangeli "Q" (de l'alemany Quelle, que significa "font"). Ja que utilitzen les mateixes fonts, els primers tres evangelis són força similars.
- Una altra teoria és la "Hipòtesis de Farrer". Aquesta teoria proposa que el primer evangeli va ser Marc, el qual va ser usat com a referència per Lluc i Mateu, però, que no va existir l'evangeli "Q".
- Finalment, altres suggereixen que els evangelis sinòptics van ser escrits per un sol autor, per a diferentes destinataris, i per això, són molt similars.
[edita] Dates
Les estimacions de les dates dels evangelis varien significativament, ja que n'hi ha poca evidència. La majoria dels filòlegs accepta les següents dates:
[edita] Llengües
El consens general és que els quatre evangelis canònics van ser escrits originalment en grec, la lingua franca, de l'Orient de l'Imperi Romà. No obstant això, n'hi ha qui proposa que Mateu va ser escrit originalment en arameu, i que va ser conegut com l'Evangeli als Hebreus, però no s'ha trobat cap text original en aquesta llengua.
[edita] Evangelis apòcrifs
A més dels quatre evangelis canònics, hi ha altres evangelis que no van ser incorporats al cànon del Nou Testament. Alguns d'aquests van ser escrits després dels canònics, i per això, van ser acceptats només per petits grups de la comunitat cristiana de l'Església Primitiva. Part del contingut dels evangelis no canònics va ser declarat heretgia per la majoria de les branques del cristianisme, i alguns d'aquests van ser objecte de persecució per part de l'Església Catòlica.
En la literatura evangèlica apòcrifa tingué un paper important el poble senzill. La seva imaginació oriental per tot el que es presentava com extraordinari, misteriós i llegendari, trobà la manera d'omplir els buits dels evangelis canònics amb detalls de la vida de Jesús.
Els evangelis apòcrifs més antics són l'Evangeli de Tomàs (basat en les dites de Jesús) i l'Evangeli de Pere (una altra narració de la vida de Jesús). El segle II van aparèixer els "Evangelis de la Infantesa" (en grec anomenats protoevangelion), com l'Evangeli de Jaume, que presenta el concepte de la Virginitat Perpetua de Maria i l'Evangeli de la Infantesa, escrit per Tomàs (que no ha de confondre's amb l'Evangeli de les dites de Jesús). Ambdós contenen històries de miracles fets per Jesús quan era nen.
Altres evangelis apòcrifs són: l'Evangeli de Felip, l'Evangeli de Maria, l'Evangeli dels Egipcis, l'Evangeli dels Hebreus i l'Evangeli de Judes.
[edita] Evangelis moderns
Durant l'Edat mitjana van sorgir nous evangelis, com l'Evangeli de Barnabas. Un evangeli recent és l'Evangeli Aquari de Jesucrist i la vida d'Issa. En un sentit estricte de la definició d'evangeli, el Llibre del Mormó seria també un evangeli, ja que conté la història de les aparicions de Jesús als amerindis nord-americans abans de la seva ascensió al cel.
[edita] Crítiques sobre la veracitat històrica
Els Evangelis narren, de forma bastant fantàstica, la vida de Jesús de Natzaret. Es desconeix fins a quin punt els episodis que narren els Evangelis es poden atribuir a un sol personatge, o, més aviat, serien fets i anècdotes de la vida de diferents profetes més o menys coetanis que, amb el pas del temps, s'anirien atribuint a un sol profeta, el més rellevant de tots ells.
D'acord al punt de vista naturalista, els fets que es narren són plens de fets fantàsics, i van des d'una concepció virginal (Jesús hauria nascut d'una mare verge), contrària a la biologia actual, fins a una resurrecció improbable (Jesús ressuscitaria després de mort i el seu cos s'elevaria al cel). Entremig, hi ha tota mena de miracles que les diferents esglésies interpreten com a fets històrics, que pels crítics són llegendes plenes de simbolisme, que amb el temps van ser considerades fets reals.
Els evangelis segons Mateu i Lluc inclouen nombroses referències als escrits profètics de l'Antic Testament relacionats amb la vinguda del messies. Segons els teòlegs, Mateu, l'evangeli que conté més referències profètiques de l'Antic Testament, va ser escrit als hebreus i que l'autor volia provar que Jesús de Natzaret era el messies que hauria complert les profecies messiàniques, utilitzant copiosament versicles de l'Antic Testament, poster de la traducció de la Septuaginta. Per a altres crítics, però, aquests passatges semblen haver estat escrits per a adequar la figura d'un home al rei-profeta que havia estat anunciat pels profetes: el naixement d'una mare jove, la pretesa ascendència de Jesús a la genealogia del rei David, i fins i tot la mateixa mort de Jesús, podrien ser referències dels textos que els destinataris de l'evangeli de Mateu (les comunitats jueves que esperaven al messies) coneixerien molt bé. Fins i tot, el naixement viriginal de Jesús, és considerat pels crítics naturalistes i alguns filòlegs una adequació d'un "error" de traducció jueva de la Septuaginta del passatge d'Isaïes 7:14, ja que van traduir l'hebreu "almah" (que d'acord al Diccionari Strong's pot significar "noia jove", "donzella" o "verge"), pel grec "parthenos" (que només significa "verge").
