Eusebi Güell i Bacigalupi
De Viquipèdia
Eusebi Güell i Bacigalupi Comte de Güell (Barcelona 1846 — 1918), industrial i mecenes.
Industrial i polític. Casat amb Isabel López Bru, filla del Marquès de Comillas. El seu pare, Joan Güell i Ferrer, oriünd de Torredembarra, va pastar una considerable fortuna durant la seva estada a Cuba, instal·lant-se al seu retorn a Barcelona on va promoure diverses indústries. La seva mare, Francesca Bacigalupi, era una dama de la noblesa genovesa, el germà de la qual tenia indústria tèxtil en la Ciutat Comtal, concretament en la zona de Sants, l'empresa de la qual va ser reconvertida en "Vapor Vell" quan posteriorment Güell es va associar amb ell.
Eusebi Güell, igual que el seu pare, es va dedicar als negocis creant noves empreses en els sectors més prometedors. El futur comte de Güell, gràcies a l'esplaiada situació familiar va poder estudiar Dret, Economia i Ciències Aplicades a Barcelona, França i Anglaterra. Associat amb Ferran Alsina, inicia a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica de panes, que va ser la base de la Colònia Güell (1891). Posteriorment, en 1901, funda la Companyia General d'Asfalts i Portland Asland. A més va ser conseller de les empreses de la família de la seva esposa: Banc Hispà-Colonial, Companyia de Tabacs de Filipines, Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, etc. Eusebi Güell va intervenir a més en política i en amplis sectors relacionats amb la cultura. Va ser triat regidor de Barcelona (1875), va exercir de Diputat Provincial (1878), i va ser Senador del Regne. Com actiu propulsor de la cultura catalana, va ser president i mantenidor dels Jocs Florals de 1900, membre de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i president del Centre Català. Gràcies a l'amistat i al mecenatge que va mantenir amb l'arquitecte Antoni Gaudí, el seu cognom ha estat conegut internacionalment: Parc Güell, Colònia Güell, Palau Güell i Celler Güell. Va morir, precisament, en la seva casa del Parc Güell, el 8 de juliol de 1918. Home d'extensa cultura, va publicar llibres sobre diverses disciplines que van ser traduïts a diversos idiomes, entre altres és de destacar un treball científic (L'immunité par les leucomaïnes, 1889). Va ser també un acceptable dibuixant i aquarel·lista.
El rei Alfons XIII va tenir predilecció per ampliar la noblesa atorgant títols als quals havien contribuït a engrandir econòmicament a Espanya, entre ells els quals havien obtingut grans fortunes en ultramar. A la família Güell se li van acumular els títols. Per via matrimonial els va arribar el de Marquès de Comillas, títol que ostenta en l'actualitat un descendent de Güell. A ell mateix, Eusebi Güell, industrial, mecenes i polític, se li va concedir el comtat de Güell. Uns anys després, Alfons XIII concediria als fills de Eusebi Güell, un vescomtat i una baronia.
