Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Esport a Barcelona - Viquipèdia

Esport a Barcelona

De Viquipèdia

Barcelona és una ciutat eminentment esportiva, tant per practicar activitats físiques com per veure espectacles esportius de primer nivell.

Taula de continguts

[edita] Història de l'esport a Barcelona

La relació entre Barcelona i l'esport arrenca el segle XIX. La primera competició esportiva de la que es té notícia a Catalunya va ser una cursa d'embarcacions de rem de va tenir lloc a Barcelona el 15 de juliol de 1821.

El 1856 un grup d'aficionats a l'hípica van fundar en la ciutat el Cercle Eqüestre, el club esportiu més antic de Barcelona, Catalunya i Espanya.

El 1860 es va inaugurar el primer gimnàs de la ciutat, propietat de Joaquim Ramis.

A mitjans del segle XIX es va estendre a Catalunya l'afició pel muntanyisme, que donà lloc al que el 1876 naixessin a Barcelona l'Associació Catalana de Muntanyisme i el Centre Excursionista de Catalunya. Aquell mateix any també es va fundar el Reial Club Nàutic de Barcelona.

El 1891 va començar a publicar-se a Barcelona "El Ciclista", la primera publicació enterament esportiva de Catalunya.

El 1897 es va fundar el Reial Club de Polo de Barcelona, dedicat inicialment a la pràctica de l'hípica i el polo.

El 1898 es va obrir el primer comerç especialitzat en esports a Barcelona, "La Samaritana".

El 1899 va ser un any important en la fundació de nous clubs esportius a la ciutat: van néixer el Reial Club de Tennis Barcelona, el Club Tennis La Salut, i Futbol Club Barcelona. Aquell any ja es comptabilitzaven 17 publicacions esportives a Catalunya, la majoria de les quins tenien la seva seu a Barcelona.

L'any 1900 va néixer un altre dels grans clubs que han perviscut fins als nostres dies, el Reial Club Deportiu Espanyol.

[edita] Una ciutat per practicar esport

La ciutat, que va ser seu dels Jocs Olímpics de 1992, està dotada d'una important xarxa de complerts poliesportius municipals que, sumats als centres privats, faciliten la pràctica de l'exercici físic als ciutadans de tots els barris. Segons estudis recents, Barcelona és la ciutat europea amb més practicants d'esport, i la segona del món després de Boston (Estats Units). A més, l'orografia de la ciutat, el bon clima, i política municipal de crear carrils bici ha popularitzat l'ús de la bicicleta com a vehicle de transport. Els caps de setmana també és fàcil veure centenars de barcelonins desplaçant-se en patins sobre rodes, especialment a la zona de la Vila Olímpica i Ciutat Vella, on també hi ha diferents zones perquè els "skaters" es diverteixin amb el seu monopatí.

El fet que Barcelona sigui una ciutat marítima també fa del mar i les platges llocs de lleure i activitat esportiva. Els barcelonins tenen l'oportunitat de jugar a diferents esports sobre la sorra de les seves platges. D'altra banda, la inauguració del Port Olímpic i la remodelació del Port Vell, en 1992, i la recent inauguració del nou port esportiu de Sant Adrià de Besòs, a la zona del Fòrum 2004, ha animat molts barcelonins a practicar esports aquàtics.

D'altra banda, la ciutat ofereix als ciutadans la possibilitat de participar en una gran quantitat de competicions esportives populars al carrer. Les més populars són la Cursa de El Corte Inglés (amb una mitja de 60.000 participants annuals), la Cursa de la Mercè, la Cursa dels Bombers, la cursa Jean Bouin, la Marató de Barcelona, la Milla Sagrada Família, la San Silvestre Barcelonesa, la Festa de la Bicicleta, la Travessia del Port de Nadal, o la Festa dels patins. A més, en els mesos d'estiu s'organitzen diverses competicions esportives a les platges de la Ciutat.

[edita] Espectacles esportius

Barcelona és una ciutat amb una important oferta d'espectacles esportius de primer nivell. La ciutat és seu del FC Barcelona, a les instal·lacions de la qual poden veure's els millors partits de futbol, bàsquet, handbol i hoquei sobre patins. També és seu del RCD Espanyol, que disputa els seus partits de futbol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

La ciutat és molt prestigiosa al món del tennis, per la quantitat, prestigi i antiguitat dels seus molts clubs. En el Reial Club de Tennis Barcelona, el Club de Tennis La Salut, el Barcino, etc.; s'han format la majoria dels millors tenistes espanyols de tots els temps. Barcelona, considerada la capital del tennis espanyol, ha estat la seu habitual on l'equip d'Espanya ha disputat la majoria dels seus partits de Copa Davis i Copa Federació. El Torneig de tennis Comte de Godó, que es disputa en el RCT Barcelona, és un dels torneigs més prestigiosos del món sobre terra batuda.

Barcelona també és ciutat coneguda per la seva tradició en clubs de natació, waterpolo i per la seva afició als esports de motor (és la ciutat europea amb major proporció de motocicletes per habitant).

Als afores de les ciutat (dins de la província de Barcelona) es troben altres instal·lacions rellevants, com el Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, on reben formació especialitzada els millors joves esportistes d'Espanya, i el Circuit de Catalunya, a Montmeló, on se celebren curses del Campionat del Món de motociclisme i Fórmula 1.

[edita] Grans esdeveniments esportius anuals a Barcelona

[edita] Esdeveniments de participació professional en la ciutat de Barcelona

[edita] Esdeveniments oberts a la participació popular en la ciutat de Barcelona

A Barcelona s'ofereixen prop de 350 actes esportius a l'any oberts a la participació popular que, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, reuneixen a una mitja annual de 250.000 participants. L'acte més multitudinari és la Cursa d'El Corte Inglés, que sol reunir més de 60.000 participants cada any. Per darrere se situa la Festa de la bicicleta, que reuneix prop de 20.000 persones, o la Cursa dels Bombers, que supera les 8.000. Les principals activitats esportives obertes a la participació popular són les següents:

[edita] Grans esdeveniments esportius anuals en la província de Barcelona

[edita] Clubs esportius

Barcelona compta amb una gran quantitat de clubs de diferents modalitats esportives.

[edita] Automobilisme

[edita] Bàsquet

[edita] Billar

  • Club Billar Barcelona. Fundat el 1928, és un dels clubs de billar més prestigiosos d'Europa.

[edita] Ciclisme

[edita] Curling

  • Barcelona Curling Club.

[edita] Esport per a discapacitats

[edita] Futbol

[edita] Hípica

[edita] Korfbal

[edita] Muntanyisme

[edita] Natació

[edita] Rugbi

[edita] Tennis

  • Reial Club de Tennis Barcelona. Fundat el 1899, és un dels clubs de tennis més prestigiosos d'Europa. Organitza el Torneig Comte de Godó.
  • Club Tennis La Salut. Fundat el 1899 com "Club Social La Salud", l'any 1902 es va transformar en el club actual. És el vicedegà del tennis català. Té les seves instal·lacions al barri de Gràcia de Barcelona.
  • Reial Club de Tennis del Turó. Fundat el 1905, és un dels clubs històrics del tennis barceloní. Des de l'any 2003 es denomina David Lloyd Club Turó.
  • Club Tennis Barcino. Fundat el 1917, és un dels clubs històrics del tennis barceloní.

[edita] Vela

  • Reial Club Nàutic de Barcelona. Fundat el 1876, és un dels clubs esportius més antics d'Espanya.
  • Reial Club Marítim de Barcelona. Fundat en 1902 és, al costat del Nàutic, el club amb més solera en esports aquàtics de Catalunya.

[edita] Instal·lacions esportives per a la pràctica esportiva ciutadana

Barcelona té una extensa xarxa d'equipaments esportius, tant públics com privats, per a la pràctica dels ciutadans. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona hi ha 300.000 persones abonades a aquests equipaments, la qual cosa representa el 20 per cent de la població.

[edita] Equipaments públics

Dels 300.000 barcelonins abonats a equipaments esportius, 180.000 estan abonats a equipaments públics de caràcter municipal, el que representa el 12 per cent de la població barcelonina. La ciutat té una xarxa de 131 equipaments municipals esportius, sumant els poliesportius, els camps de futbol, piscines, etcètera.

D'aquests 131, 42 són equipaments poliesportius amb abonats. Aquests equipaments solen tenir un model de gestió indirecta, segons el quin, la instal·lació és de titularitat municipal però la gestió és privada, a càrrec d'una entitat o club sense ànim de lucre. Els poliesportius públics que superen els 4.000 abonats són:

  • Piscines de Sant Sebastià (Ciutat Vella). Gestionada pel Club Natació Atlètic Barceloneta. 12.519 abonats.
  • Complex esportiu Bací de Roda (Sant Martí). Gestionada per FCB. 12.194 abonats.
  • Complex esportiu Les Corts (Les Corts). Gestionada per Euròpolis. 11.362 abonats.
  • Polisportiu Sagrada Familia (Eixample). Gestionada per Fundació Claror. 9.919 abonats.
  • Polisportiu Perill (Gràcia). Gestionada per UBAE. 9.761 abonats.
  • Esportiu Claror (Gràcia). Gestionada per Fundació Claror. 9.579 abonats.
  • Polisportiu Espanya Industrial (Sants-Montjuïc). 8.904 abonats.
  • Poliesportiu Europolis Gràcia (Gràcia). Gestionada per Euròpolis. 7.977 abonats.
  • Complex esportiu Can Caralleu (Sarrià-Sant Gervasi). Gestionada per Fundació Claror. 7.519 abonats.
  • Piscines Bernat Picornell (Sants-Montjuïc). 7.842 abonats.
  • Complex esportiu Can Dragó (Nou Barris). Gestionada per UBAE. 6.654 abonats.
  • Poliesportiu Marítim (Ciutat Vella). Gestionada per Fundació Claror. 6.450 abonats.
  • Polisportiu Aiguajoc (Eixample). Gestionada per UBAE. 5.206 abonats.
  • Complex esportiu Pau Negre-Can Toda (Gràcia). Gestionada per CN Catalunya.4.943 abonats.
  • Polisportiu Estació del Nord (Eixample). Gestionada per UFEC. 4.242 abonats.
  • Polisportiu Joan Miró (Eixample). 4.114 abonats.
  • Pavelló Guinardó-Torrent Melís (Horta-Guinardó). 4.017 abonats.

El total d'usuaris puntuals o ocasionals dels equipaments esportius municipals ascendeix a més de 700.000 persones a l'any, segons dades del propi Ajuntament.

[edita] Equipaments privats

A part de l'extensa xarxa d'equipaments públics, Barcelona compta amb una àmplia varietat de centres esportius privats, en els quals hi ha abonats 120.000 dels 300.000 barcelonins abonats a equipaments esportius. A més de les instal·lacions dels clubs esportius esmentats als capítols anteriors, es pot destacar les instal·lacions dels clubs de fitness DiR, que compta amb 13 centres a la ciutat de Barcelona, sumant un total de més de 80.000 abonats. També cap esmentar les instal·lacions esportives de l'Universitat de Barcelona, i centres esportius com Bonasport, Metropolitan, O2, Arsenal, Iradier, el Club Esportiu Mediterrani, i les franquícies de cadenes de fitness europees com Holmes Places o Fitness First. A més dels gimnasos i poliesportius privats, Barcelona compta amb altres instal·lacions per a la pràctica de l'esport com el Bowling Pedralbes, on es poden practicar les bitlles, les pistes de patinatge sobre gel del Skating i del Palau de Gel del FC Barcelona, i el Golf Montjuic, on es pot practicar el Pitch&putt.

[edita] Instal·lacions per a la pràctica de l'esport professional

A més de les instal·lacions esportives de tots els clubs citats, Barcelona compta amb una sèrie d'instal·lacions esportives específicament concebudes per a la pràctica de l'esport professional. Són instal·lacions de gran aforament que han estat escenari d'importants esdeveniments esportius, i fins i tot d'esdeveniments socials i musicals. Les principals instal·lacions d'aquest tipus són:

[edita] Altres entitats esportives de Barcelona

  • Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC). Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya, adscrit a la Universitat de Barcelona, creat el 1975. És la facultat de les ciències de l'educació física i l'esport.
  • Centre d'Alt Rendiment (CAR). Organisme per a l'estudi científic i tècnic de l'esport, té les seves instal·lacions en Sant Cugat, on s'allotgen i preparen esportistes d'alt nivell.
  • Servei d'Esports de la Universitat de Barcelona. El Servei d'esports de la Universitat de Barcelona, va ser creat el 1957. Té àmplies instal·lacions a la zona universitària de La Diagonal.
  • Consell de l'Esport Escolar de Barcelona (CEEB). Fundat el 1977, és l'organisme encarregat d'organitzar activitats i competicions esportives entre centres escolars de Barcelona.
  • Unió Barcelonesa d'Activitats Esportives (UBAE). Entitat sense ànim de lucre especialitzada en la gestió d'instal·lacions esportives. Gestiona 13 instal·lacions a Catalunya, 8 d'elles a la ciutat de Barcelona.
  • Fundació Claror. Fundació sense ànim de lucre dedicada a la promoció de l'esport, la salut, la cultura i el lleure. Gestiona quatre instal·lacions esportives municipals a Barcelona que aglutinen més de 36.000 abonats. A més, organitza esdeveniments esportius com la Milla Sagrada Família.
  • SEAE. Empresa creada el 1985 amb forma de cooperativa, dedicada a la gestió d'instal·lacions esportives, l'assessorament tècnic, la formació en el camp de l'esport.
  • Sport Cultura Barcelona.
  • Fundació Barcelona Olímpica.
  • Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).
  • Centre d'Estudis Olímpics de l'Universitat Autónoma de Barcelona.
  • Agrupació Catalana de l'Esport per a Tothom (ACET).
  • Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
  • Fòrum Samitier
  • Fundació Johan Cruyff.
  • Cruyff Academics International.
  • Escola Superior de Direcció i Administració d'Empreses Esportives Johan Cruyff.
  • Escola Catalana de l'Esport.

[edita] Museus esportius a Barcelona

[edita] Mostres i exposicions

  • Saló Internacional de l'Automòbil
  • Saló Internacional de la Piscina
  • Saló Nàutic de Barcelona
  • Saló de la Infantesa i la Joventut
  • Nivalia Ski Show
  • Planet Football
  • Auto Retro

[edita] Mitjans de comunicació esportius

[edita] Organismes rectors de l'esport amb seu a Barcelona

[edita] Enllaços externs

Web d'esports de l'Ajuntament de Barcelona

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com