Els tres tambors
De Viquipèdia
Els tres tambors és una cançó popular molt estesa per tot el territori de parla catalana; té un engrescador ritme de marxa, que està potenciat per la reiteració onomatopèica del so del tambor. Pot ser d’origen provençal. També és una irònica història amorosa, en la que el més petit dels "tres tambors que venen de la guerra", finalment, rebutja l’amor de "la filla del bon rei".[1]
Fruit de la seva popularitat, diversos compositors n'han fet versions i arranjaments musicals, com ara l'harmonització per a cor d'Amadeu Vives o la glosa per a cobla de Joaquim Serra.
Les cançons populars, segons Oriol Martorell[1], s’han anat creant anònimament segons les circumstàncies i costums de cada moment. S’han anat transmetent oralment de generació en generació fins que, davant de noves modes i nous tipus de vida i cultura, van començar a oblidar-se i a perdre’s. Malgrat això, a partir de la Renaixença, alguns historiadors, literats i músics van intentar recollir-les, estudiar-les, revaloritzar-les i fer-les conèixer de nou.
La música popular és un dels aspectes més distintius del tarannà artístic d’un determinat poble o grup ètnic i cultural. Les nostres cançons responen i tradueixen les essències més íntimes de l’esperit musical català i per això en els nostres temps no ens ha estat difícil tornar-les a sentir.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Oriol Martorell: Música de Catalunya (Il·lustracions: Pilarín Bayés), Ed. Martín Casanoves.
[edita] Bibliografia
- Cançons per al poble d'infants. Preparació de Mn. Josep Soler, harmonitzacions de Manuel Oltra, Il·lustracions de Cesc
