Els Columbrets
De Viquipèdia
 |
|
 |
|
| Estat | Espanya |
| Archipiélago | Els Columbrets |
| Municipi | Castelló de la Plana |
| Localització | Mar Catalana, Mar Mediterrània |
| Coordenades | 39° 55′ N, 00° 40′ E |
| Distància a terra | 30 milles |
| Superfície | 0,19 km 2 |
| Llargada màxima | |
| Ample màxim | |
| Perímetre | |
| Altitud màxima | 67 m |
| Tipus | |
| Capital | |
| Població | Deshabitada |
| Densitat | |
| Gentilici | |
| Número d'illes | 4 Illa Grossa La Ferrera La Foradada Carallot |
| ' | {{{altres2_opc}}} |
Les Illes Columbretes són un arxipèlag que constitueix una reserva natural del País Valencià.
Situades a 30 milles (56 km) del cap d'Orpesa a la costa de Castelló.
Està format per una sèrie d'illots d'origen volcànic reunits en quatre grups que tenen els noms d'Illa Grossa, La Ferrera, La Foradada i el Carallot.
Ocupa una superfície total de 19 hectàrees, 14 d'elles a l'Illa Grossa.
Clima més sec que el peninsular, uns 300 litres de pluja l'any i més càlid.
Presenta nombrosos cràters i ximeneies volcàniques.
Actualment estan deshabitades amb l'excepció de l'Illa Grossa que compta amb un servei de vigilància de la reserva natural. Des de mitjan segle XIX fins 1975 havia estat habitada i compta amb un far situat en un turó que, amb 67 metres d'altitud, és el punt més alt de l'arxipèlag.
Taula de continguts |
[edita] Història
Va ser coneguda pels grecs amb el nom d'Ophiusa i pels romans com Colubraria. Aquestes denominacions responien a la gran quantitat de colobres que hi vivien i que van ser eliminades totalment pels pobladors a finals del segle XIX.
Només van ser visitades per pescadors contrabandistes i pirates fins que amb la construcció del far entre 1856 i 1860 es va poblar l'illa amb els farers que hi van viure fins l'automatització del far el 1975.
Les Columbretes van servir com camp de tir militar fins a la seva protecció oficial.
A partir de 1987 s'hi va instal·lar personal de vigilància de la Generalitat Valenciana.
[edita] Vegetació
Va ser en gran part destruïda pels pobladors per a fer llenya i destruir els escurçons. A més es van introduir animals domèstics com conills cabres i porcs que també van eliminar gran part de la vegetació. A l'illa Grossa hi ha restes de margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacia Lentiscus) i arítjol (Smilax aspera) que abans cobrien tota l'Illa Grossa.
En les zones més pròximes al mar hi ha fonoll marí (Chrithnum maritimum), pastanaga marina (Daucus gingidium) i en les parts altes la sosa fina (Suaeda vera), alfals arbori (Medicago citrina) i l'endemisme Lobularia maritima columbretensis.
[edita] Fauna
Dominen el paisatge les aus marines com la gavina corsa (Larus audouinii), Calonectris diamedea, el falcó de la reina (Falco eleonorae) i Phalacrocorax aristotelis. És l' únic lloc del País Valencià on nidifiquen donat que són molt sensibles a la presència humana.
Hi ha 10 insectes endèmics i també la sargantana (Podarcis atrata) només es troba en les Columbretes. Dins del mar es troba el corall vermell (Corallium rubrum) i l'alga Laminaria redriguezi, molt poc freqüent en el Mediterrani.
[edita] Protecció
Declarades Parc Natural pel Decret 15/1988, de 25 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana.
Reserva marina de 4.400 hectàrees per Ordre de 19 d'abril de 1990, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
Requalificada com Reserva Natural per llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana.
Només es permet la visita a l'Illa Grossa i entre altres mesures de protecció no es poden collir minerals plantes o animals.
