El Padrí

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Per a altres significats, vegeu «El Padrí (novel·la)».

**The Godfather**
El Padrí Valoració imdb:

Fitxa tècnica
Direcció	Francis Ford Coppola

Producció	Albert S. Ruddy

Guió	Mario Puzo

Música	Nino Rota Carmine Coppola

Fotografia	Gordon Willis

Muntatge	Marc Laub William H. Reynolds Murray Solomon Peter Zinner

Repartiment	Marlon Brando Al Pacino James Caan Robert Duvall Diane Keaton
Dades i xifres
Països	Estats Units
Any	1972
Gènere	drama, gàngsters
Duració	175 min.
Idioma	Anglès Italià
Companyies
Distribució	Paramount Pictures
Pressupost	6 milions de dòlars

Fitxa a IMDb

El Padrí (títol original anglès: The Godfather) és una pel·lícula de Francis Ford Coppola, feta als Estats Units el 1972. Està inspirada en el llibre homònim de Mario Puzo, qui també en va fer el guió. Pel·lícula amb molts intèrprets, cal destacar-ne Marlon Brando en el paper de Vito Corleone, el Padrí; també Al Pacino, James Caan, Richard Castellano i Robert Duvall, entre d'altres. Juntament amb les seves dues seqüeles, ha estat considerada la millor trilogia de tots els temps.

[edita] Comentaris

Pel·lícula basada en el llibre, del mateix nom, de Mario Puzo. Va ser la primera d'una trilogia completada per El Padrí II (1974) i El Padrí III (1990). Guanyadora de tres Oscar al 1973, a la millor pel·lícula, millor guió de Mario Puzo i Francis Ford Coppola i millor actor per Marlon Brando.

Presenta un retrat precís i profund d'una època i un ambient, però sobretot és una crítica subreptícia a la societat nord-americana, les relacions intrafamiliars, la pràctica política i els seus esquemes morals tractats subtilment com rerefons del guió mitjançant temàtiques relatives al món de la màfia, la immigració, la relació de parella, els sistemes de dominació familiars, la violència criminal i la seva associació política.

Part de l'atractiu visual i estilístic de l'obra consisteixi en la interpretació de la figura de Michael Corleone. En la seqüència inicial de la pel·lícula Michael se'ns presenta amb rostre angelical, fins i tot Coppola empra filtres especials que reduïxen les seves arrugues i combinats amb la il·luminació i el maquillatge ens ensenyen un Michael molt més jove, tot just abandonada l'adolescència. El brutal canvi que s'opera en la seva ànima quan assumeix l'herència de sang dels Corleone es reflecteix també en el seu rostre, que en l'última escena és ja la d'un home madur, complex, que mira directament als ulls i menteix amb tot el seu cor.