Dionís d'Alexandria (bisbe)
De Viquipèdia
Dionisi d'Alexandria fou bisbe d'Alexandria (247-265) i probablement nascut en aquesta ciutat, de pares pagans però persones influents.
Va estudiar filosofia i finalment va abraçar el cristianisme. Orígens fou un dels seus mestres. Fou prevere i el 232 va succeir a Heraclas al front de l'escola teològica d'Alexandria; Heraclas fou nomenat bisbe d'Alexandria i a la seva mort també el va succeir en aquest càrrec (247).
Durant l'anomenada persecució de Deci fou detingut i portat a Taposiris (entre Alexandria i Canop) on probablement havia de ser executat, però es va poder escapar.
El 257, a l'anomenada persecució de Valerià I, va fer una confessió de fe davant el prefecte Emilià i fou enviat a l'exili al districte de Cefro (Cephro) a Líbia on va estar molt malalt.
Al cap de tres anys un edicte de Gal·liè a favor dels cristians el va permetre retornar a Alexandria, on es va destacar en el combat contra les heretgies, especialment contra Sabel·li i els sabel·lians, i es va sobrepassar en el seu zel.
El 265 va ser convidat a participar a un sínode a Antioquia però no hi va voler anar per la seva edat i per no enfrontar-se a Pau de Samosata. Va morir uns mesos després encara el 265.
Es considerat sant per l'església catòlica que el commemora el 18 d'octubre. Va tenir una església dedicada a Alexandria.
Va escriure diverses obres (tractats i cartes) però només uns fragments s'han conservat. Els principals escrits son:
- Sobre les promeses dirigit contra Nepos
- Una obra dirigida a Dionís I, bisbe (papa) de Roma, en 4 llibres o cartes, en que parla contra els sabel·lians
- Una obra dirigida a Timotheus, Sobre la Naturalesa
