Digital (botànica)
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Digitalis purpurea
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Digitalis purpurea L. |
||||||||||||||
La digital o didalera (Digitalis purpurea) és una planta herbàcia bianual de la família de les Escrofulariàcies present a bona part d’Europa, a l'Àsia central i occidental i al Nord-oest d'Àfrica sobretot en zones muntanyoses. El terme “Digitalis purpurea” és una redundància de “dit o didal lila”. Així Digitalis prové del mot llatí digitus (dit) i purpurea (lila). Aquest significat fa referència al color lila de les flors i a la forma de didal que presenten.Al Principat és freqüent a tota la serralada pirinenca. També és coneix amb els noms de guantera i bragues de cucut.
Taula de continguts |
[edita] Ecologia
Normalment viu en medis muntanyosos: terraplens, penya-segats, roques, boscos clars i en general es troba en terrenys humits i silícics (rarament en terrenys calcaris). Predomina en zones de climes temperat, d’ombra o semi-sombra. La seva època de floració és durant la primavera i l’estiu.
[edita] Descripció
Hemicriptòfit que pot mesurar fins a 1.5 m de longitud. Rel blanquinosa, rodona i de tall erecte i foliat; amb una tija única, llisa i recta. Les fulles són simples, alternes, brillants i amb una nervació reticulada. Tenen una forma ovalada o lanceolada, i acaben en un pecíol llarg. Tenen el marge dentat. Les fulles inferiors estan disposades en forma de roseta i en general són més grans. Les inflorescències són racemoses en forma de raïm terminal. Són flors campaniformes-tubulars de fins a 5cm de longitud. La corol·la és púrpura amb taques fosques i està disposada cap avall, disposa d'un únic pètal (corol·la monopètal·la) en forma de dit d’un color que oscil·la des del groc pàl·lid fins al rosa intens per l’exterior. El calze és pentàmer i verdós. L'androceu està constituït per quatre estams didínams fusionats a la corol·la. El gineceu és bicarpelar. Els fruits són càpsules ovoides i punxegudes en un extrem, i en el seu interior apareixen nombroses llavors d'un color gris-marró.
Les fulles d’aquesta planta s’utilitzen per les seves virtuts medicinals.
[edita] Composició química
- Glucòsids cardenòlids: digitalina, digitonina, digitoxina.
- Flavonoides: luteolol.
- Saponòsids: digitonòsid, gitonòsid i tigonòsid.
- Àcids digitàlics i antirrínics.
[edita] Usos medicinals
- Insuficiències cardíaques, taquicàrdies i arítmies.
- Com a diürètic i per treure la gana.
També s'havia utilitzat per a tractar l’epilèpsia, tot i que aquesta darrera aplicació avui en dia es considera inapropiada.
[edita] Accions farmacològiques
- Cardiotònic ja que augmenta la contractilitat del miocardi, disminuint la excitabilitat i conductibilitat, i el ritme cardíac.
- Sedant i diürètic: s’usa pel tractament de l’edema, mitjançant una acció conjunta sobre el cor i els ronyons, degut al contingut en luteolol.
- Efecte contràctil sobre la musculatura vascular: és útil en casos d’hemorroides o metrorràgia.
[edita] Toxicitat
La digital és irritant i narcòtica; pot produir irritació gastrointestinal, diarrea, deliri i convulsions. A més a més, és extremadament venenosa i altament tòxica cosa que podria provocar la mort; per tant, cal anar en compte perquè la dosis terapèutica i la tòxica són molt properes. Les conseqüències que se’n deriven de la seva toxicitat són una visió groguenca i l’aparició de perfils desdibuixats.
[edita] Referències bibliogràfiques
- Plantas Medicinales. El Discórides. Dr. Pio Font Quer. Editorial Labor S.A, 1979. ISBN 84-335-6151-1
- Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
