Constantí IX

De Viquipèdia

Constantí IX Monòmac (llatí Constantinus IX Monomachus, grec Μονομάχος) fou emperador bizantí del 1042 al 1054. El seu sobrenom deriva del seu coratge a la guerra.

El 1042 governaven l'imperi les germanes Zoe, vídua de Romà III i després de Miquel IV el paflagoni, i Teodora, que van ser co·locades al tron després de la revolta que va enderrocar a Miquel V Calafat (fill adoptiu de Zoe). Zoe i Teodora tenien por per la seva posició i Zoe va proposar a Constantí de casar-se amb ella, i com que era ja gran (per damunt de 60 anys) podria conservar a la seva amant Esclerena que viuria amb ell a palau.

Constantí va acceptar i tots tres van viure a palau sense problemes. Fou coronat i va donar el títol d'augusta a Esclerena. Una mica després, Jordi Maniaces, un germà d'Esclerena, famós per les seves victòries sobre els àrabs, i que era governador d'Itàlia, es va revoltar, va creuar l'Adriàtic i va desembarcar a l'Epir on se li van unir cossos auxiliars búlgars amb els que ja havia contactat; junts van marxar a Constantinoble però pel camí un assassí a sou de l'emperador (assassí que mai fou agafat) va matar al rebel.

El 1043 vaixells russos van aparèixer al Bòsfor i una força terrestres va arribar fins a Varna, però la flota fou dispersada després d'una sagnant batalla i l'exèrcit de terra fou derrotat a Catacalo.

El 1047 va fer una expedició contra els àrabs, i mentre estava combatent, va rebre noti-cies d'una revolta dirigida per Tornici (Tornicius) un parent de l'emperador, que s'havia proclamat emperador i estava assetjant Constantinoble. Constantí va retornar i va derrotar a les forces revoltades en una decisiva batalla a la vora de la capital; Tornici, capturat, fou cegat i confinat en un monestir.

També va fer la guerra a un sobirà que les fonts anomenen Cacicus, rei a Ibèria o Armènia, que probablement era Gagik Abas de Kars (vegeu Regne de Kars).

Tràcia i Macedònia van patir atacs dels petxenegues, que eren un poble molt guerrer, però un cos de mercenaris normands i varegs els va obligar a fer la pau el 1053. Mentre els normands van progressar a Itàlia on els dominis grecs van caure a les seves mans.

El 1054 va començar el cisma que va separar les esglésies llatina i grega. El resultat final no el va veure Constantí que va morir el 11 de gener del 1055.

El va succeir l'emperadriu Teodora.