Comtat de Fesenzac
De Viquipèdia
El comtat de Fesenzac fou una jurisdicció feudal de Gascunya, centrada a Vic de Fesenzac (Vic-Fezensac).
La regió formava part del ducat de Gascunya. A la mort del duc Garcia I el Corb cap el 926, el fill segon, Guillem, va rebre el territori de Fesenzac i el d’Armanyac amb títol de comte. Guillem va viure fins el 960 i al morir va repartir els seus dominis entre els dos fills: el gran, Odó (Odó Falta), el Fesenzac; el segon, Bernat I, l'Armanyac, i al tercer, Fredeló, el Gausa o Gause. Bernat Odó fou el pare d'Aimeric i de Ramon Coppa, bisbe d'Auch mort el 1049. Aimeric va deixar el comtat a Guillem I menys la senyoria de Montesquiu que la va deixar al fill Ramon Aimeric I, que va fundar una dinastia senyorial. A començaments del segle XII l'hereva Assalina (o Astamura) es va casar amb Guerau III comte d'Armanyac, que va morir el 1160. Amb el seu fill Bernat la unió dels comtats de Fesenzac es feu total i definitiva.
[edita] Llista de comtes
- Guillem I 926-960 (comte d'Armanyac)
- Odó Falta (fill) 960-?
- Bernat Odó Mancius Tinea (fill) ?-?
- Aimeric (fill) ?-c. 1050
- Guillem II Astanove I (fill) c. 1050-?
- Aimeric II Fortin (fill) ?-1103
- Astanove II (fill) 1103-?
- Assalina (Astamura) (filla) ?-c. 1150
- Guerau III (espòs) c. 1120-1160 (comte d'Armanyac)
- Bernat (fill) 1160-1188
- Unió permanent a Armanyac 1160
