Cirrípede
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pollicipes cornucopia
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Acrothoracica |
||||||||||||
Els cirrípedes (Cirripedia) formen part d'una de les 3 infraclasses dels tecostracis que comprenen els peus de cabrit o percebes, de gran interès gastronòmic, i les glans de mar.
Són crustacis molt modificats i, per tant, tenen una relació llunyana amb crancs i llagostes. Els peus de cabrit ja varen ser estudiats i classificats per Charles Darwin que publicà una sèrie de monografies el 1851 i el 1854.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
Els cirrípedes tenen dos tipus corporals bàsics: amb peduncle i sense peduncle. Els que no tenen peduncle es troben normalment per tot el litoral rocós, mentre que els pedunculats prefereixen viure mar endins o sobre objectes flotants. A més d'aquests dos tipus bàsics, existeix un tercer tipus de morfologia una mica diferent, els "amorfs" o verrucomorfa. Aquests últims no són simètrics i viuen en aigües profundes, generalment sobre les espines d'eriçons (vegue Echinoidea) o com a paràsits de balenes.
[edita] Cicle vital
Els cirrípedes tenen dues etapes larvals:
- La larva naupli, que passa el seu temps com a part del zooplàncton alimentant-se activament i desenvolupant-se passant per 6 estadis. Això dura aproximadament dues setmanes i es transforma en una larva cipris.
- La larva cipris, que ja no s'alimenta i és una nedadora activa; passa només per un estadi abans d'instal·lar-se en un lloc amb un ambient segur i productiu; allà es fixa i es transforma en individu adult.
Els adults tenen sis plaques externes a tall d'armadura. Durant la resta de la seva vida són sèssils i s'alimenten filtrant plàncton amb els seus apèndixs i alliberant els seus gàmetes. Se'ls sol trobar a la zona intermareal.
Una cop completada la metamorfosi i assolida la forma adulta, continuen creixent, però no sofreixen mudes i creixen per addició de material a la seva coberta calcificada.
Com molts altres invertebrats, els cirrípedes són hermafrodites i alternen l'estat masculí i femení temporalment: és a dir, existeix un estat unisexual altern, o, el que és el mateix, un individu pot ser inicialment mascle i després femella, i viceversa. Quant a la morfologia de l'òrgan reproductor, els percebes ostenten el rècord de mida de penis en relació a la llargada del seu cos, el més llarg de tot el regne animal[1].
Existeixen uns cirrípedes amb una biologia molt diferent, i és el cas dels representants del gènere Sacculina, que són paràsits dels crancs.
[edita] Sistemàtica
La seva peculiar morfologia va fer que fa dos segles es confonguessin amb mol·luscs. De fet, molts dels noms que se li donen a diferents parts del seu cos responen a aquesta antiga creença: mantell, plaques... Tanmateix, en estudiar les seves larves es va veure que eren cipris, similars a les d'ostrácodos, el que va ser clau per a estudis posteriors que van concloure que es tractava de crustacis amb una morfologia "aberrant".
[edita] Classificació
Seguint la proposta de Martin i Davis [2], es considera els cirrípedes (Cirripedia) (Burmeister, 1834) com una infraclasse subdividida en tres superodres, cadascun amb dos ordres:
- Els acrotoràcics (Acrothoracica), Gruvel, 1905
-
- Pygophora, Berndt, 1907
- Apygophora, Berndt, 1907
- Els rizocèfals (Rhizocephala), Müller, 1862
-
- Kentrogonida, Delage, 1884
- Akentrogonida, Häfele, 1911
-
- Pedunculata, Lamarck, 1818
- Sessilia, Lamarck, 1818
Estan descrites unes 1.220 espècies. Alguns especialistes consideren els Cirripedia com una classe o una subclasse, i les ordres llistats aquí considerats com a ordres són, a vegades, tractats com superordres.
[edita] Referències
- ↑ Biologia dels cirrípedes(anglès)
- ↑ Martin, Joel W.; Davis, George E. (2001): An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County. (PDF)
