Chicago
De Viquipèdia
|
|||
| País |  Estats Units |
||
| Estat |  Illinois |
||
| Coordenades - Latitud: - Longitud |
41º 54’ Nord 87º 39’ Oest |
||
| Superfície | 606,2 km² | ||
| Altitud | 179 msnm | ||
| Població - Total (2004) - Densitat |
2.842.518 hab. 4.867 hab./km² |
||
| Lema | Second city | ||
| Any de fundació | 1779 | ||
| Alcalde | Richard M. Daley (PD) | ||
| Districtes | |||
 |
|||
| Pàgina oficial | |||
Chicago és la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de quasi 3 milions d'habitants. Fundada el 4 de març de 1837, es localitza a l'estat d'Illinois, a la costa oest del llac Michigan. Avui, la ciutat de Chicago és el segon centre financer més important dels Estats Units, després de Nova York, i el segon centre industrial més important després de Los Angeles. La producció anual de productes i serveis a la regió metropolitana de Chicago és aproximadament de 150.000 milions de dòlars nord-americans.
Chicago posseix el tercer sistema d'educació pública més gran dels Estats Units, i el cinquè de l'Amèrica del Nord, (després de la Ciutat de Mèxic, Nova York, Los Angeles i Toronto). Les universitats més importants són la Universitat de Chicago i la Northwestern University, ambdues molt reconegudes a l'àmbit mundial, i la Universitat d'Illinois, la qual és líder mundial en recerca mèdica.
[edita] Clima
El clima a Chicago és continental i per tant és molt variat, ja que a l'estiu es poden registrar temperatures màximes entre 29 i 37 ºC, i mínimes des de 19 fins a 24 ºC. A l'hivern les temperatures màximes van de 0 fins a 7 ºC i les mínimes des dels -20 ºC fins als 0 ºC. El llac tempera el clima lleument. Les precipitacions màximes es concentren als mesos de primavera i estiu, siguent Agost el mes més humit en general; tot i que les precipitacions estan repartides al llarg de l'any. Les nevades són freqüents a finals de la tardor i l'hivern. Aquestes poden ser molt intenses, al trobar-se en ple continent nord-americà, i a prop de les terres de Canadà (encara que es trobi a la mateixa latitud que Madrid).
[edita] Història
Està situada al nord dels Estats Units d’Amèrica i banyada pel llac Míchigan.
Segons els relats dels exploradors espanyols del segle XVII, els indis de Illinois (Potawatomis) van ser els primers que van reclamar un territori que van anomenar "Chicaugou", y que significa poderós, fort o gran, y que va ser utilitzada per molts caps de tribus per significar que eren “grans” caps. Al 1795 l’àrea va ser cedida pels los Natius Americans a EEUU por el Tractat de Greenville per la seva utilització militar.
Els primers exploradors europeus a posar el peu en el lloc destinat a convertir-se en Chicago van ser Louis Joliet i el P. Jacques Marquette. Els dos exploradors van ser comissionats pel govern francès al 1673. El pare Marquette va tornar a la zona només un any després per a establir una missió índia. El primer colonitzador europeu de Chicago, Jean Baptiste Point DuSable, va arribar a la zona cap a 1780. Es va casar amb una índia Potawatomi anomenada Kittihawa i amb la qual va tenir dos fills, en Jean i na Susanne. Al 1779 va marxar de Peoria i va explorar el nord fins a una zona anomenad Eschikagou, (Chicago) pels indis. Du Sable, reconeixent el seu potencial, va decidir instal·lar-se a Chicago i va construir el primer habitatge permanent a la riba del riu.
Va establir un lloc comercial que es va convertir en el principal punt de subministrament per a comerciants. El lloc de Du Sable va prosperar molt i ell es va fer bastant ric. Al 1796 va néixer una néta, convertint-se en la primera persona nascuda a la recent creada Chicago. Encara que Chicago va sofrir una sèrie de problemes, incloent la massacre de Fort Dearborn per una tribu d'indis hostils i la Guerra de 1812 entre els Estats Units i Gran Bretanya, va aconseguir mantenir les seves possessions territorials i expandir els seus límits.
Fort Dearborn - Chicago 1803 Amb el desenvolupament del ferrocarril i la línia Illinois-Míchigan (al 1848 es van construir les línies Illinois i Míchigan, interconnectant els Grans Llacs amb el ric Misisipi), Chicago es va fer el líder en la indústria ramadera, de llenya i de blat. Es va córrer la veu que la ciutat estava plena d'oportunitats, i per a mitjans de la dècada de 1850, arribaven fins a cent mil immigrants a la ciutat anualment buscant terra i treball. Al 1860, Chicago va acollir la Convenció Nacional Republicana que va nomenar al propi baiki mestís, Abraham Lincoln, com el candidat presidencial. Un any després, durant el seu mandat, va començar la Guerra Civil. El Chicago de la postguerra va ser imparable. Va créixer la població, es van duplicar els enviaments de cereal i els comerciants van prosperar.
El 10 d'octubre de 1871, el Gran Incendi de Chicago va destruir la major part de la zona central de la ciutat. Va començar al districte fuster de la zona oest de la ciutat. Diuen que la vaca de Mrs. O'Leary va colpejar un llum de querosè que va iniciar l'incendi. Pel 10 d'octubre, el foc havia destruït gairebé 6,5 km de la ciutat, es va dur almenys 250 vides i va deixar a 100.000 residents sense llar. Més de 17.000 edificis van ser destruïts i les propietats danyades es van estimar en 200 milions de dòlars. Després de l'incendi, va sorgir un Chicago més gran. Arquitectes de fama internacional van venir a la ciutat per a la seva reconstrucció. En pocs anys, Chicago va ressorgir i va ser triat per a acollir l'Exposició mundial colombiana del 1893 amb dos milions i mig de visitants.
Al 1933 i al 1934 es va organitzar la Fira mundial de Chicago, coneguda com “Un segle de progrés”, amb una societat no lucrativa al gener de 1928. La seva finalitat era celebrar una fira mundial a Chicago al 1933. L'exposició “Un segle de progrés” va ser ideada com un centenari, commemorant així, la ciutat de Chicago i un testimoniatge dels assoliments científics i industrials d'aquest temps. Situada al sud de Navy Pier (Moll De L'Armada), a Chicago, Aquesta exposició, "A century of Progres", tenia 112 hectàrees a la riba del Llac i estava constituïda per dues llacunes artificials i per Notherly Island. La fira es va inaugurar el 27 de maig de 1933 amb l’encesa de llums amb els llamps de l'estavella Arcturus. Els llamps es van concentrar en cèl·lules fotoelèctriques en una sèrie d'observatoris astronòmics i després es van transformar en energia elèctrica que es va transmetre a Chicago. A diferència de qualsevol fira anterior, ‘A Century of Progress’ va celebrar el color i l'enllumenat. L'arquitectura de la fira es va veure influïda per la Gran Depressió de l'època. Més que concentrar-se en l'arquitectura, la fira es va centrar en el progrés científic i tecnològic i en els processos de fabricació relacionats amb això. La "A Century of Progress Exposition" va ser un èxit sense precedents i va acollir a més de 48 milions de visitants en els dos anys que va durar. Va oferir un albiri animador en un futur materialitzat per la tecnologia mentre celebrava els assoliments del passat.
En l'actualitat, Chicago és una ciutat dinàmica i culturalment diversa. És un centre internacional per als negocis i els viatges d'oci, degut en part, a l'accessibilitat de la ciutat mitjançant el transport, una pròspera comunitat de negocis i hotels, restaurants, llocs de compres, etc. En aquesta ciutat d’Illinois va viure el famós mafiós Al Capone que governava en el sector oriental de Chicago.
Chicago és una ciutat esportiva: té dos equips professionals de beisbol, els Cubs i els White Sox; un equip professional de futbol americà, els Bears; un equip de futbol, els Fire; un equip de basquetbol, els Bulls (equip del famós Michael Jordan), i dos equips professionals d'hoquei sobre gel, els Blakhawks i els Wolves.
