Carles de Borbó i Austria-Este

De Viquipèdia

Carles VII

Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Eslòvenia, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya i Rei de la branca dinàstica carlina amb el nom de Carles VII (1868-1909). Duc de Madrid. Nét de Carles V, nebot de Carles VI i fill de Joan III, comte de Montizón.

El 1866 es casà amb Margarida de Borbó-Parma, filla del duc de Parma, i reorganitzà el carlisme. Gràcies al manifest Carta a los españoles de la seva àvia la princesa de Beira, va ser reconegut legítim pretendent del carlisme (20 de juny del 1868). En el seu primer manifest polític (1869) prometé la defensa de la unitat religiosa, la descentralització política i foral i el proteccionisme econòmic.

El 1869 féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de Ramon Cabrera. El 1872 impulsà la lluita carlina que s'estenia a Catalunya -on prometé derogar el decret de Nova Planta i retornar els furs-, al País Basc i a Navarra i la continuà després de la proclamació d'Alfons XII el 1874, fins a la derrota final el 1876.

Durant tota la guerra exercí de cap suprem de l’exèrcit carlí juntament amb el seu germà Alfons Carles de Borbó i Austria-Este. Després de lluitar contra la Regència de Serrano, el regnat d'Amadeu I d'Espanya, la Primera República Espanyola, el Govern Provisional també de Serrano, i el nou rei liberal Alfons XII, va perdre la guerra.

Un any després reorganitzà de nou el partit. Instal·lat a Pau (França), passà a Londres i finalment a Venècia, fixant la residència oficial de la cort carlina al palau del Loredà de la ciutat adriàtica.

Durant els any 1877 i 1881 va fer viatges propagandístics i personals pels EUA, les corts europees i l’Amèrica del Sud.

El 1900 tingué lloc un nou petit intent militar a Badalona en defensa de la seva causa, però fracassà ràpidament. Casat amb Berta de Rohan-Guemenée en segones núpcies, les relacions amb els seus 5 fills del primer matrimoni van empitjorar per culpa de la madrastra. El succeí com a pretendent el seu fill Jaume de Borbó i Borbó Parma (Jaume III).