Bisbat d'Aire
De Viquipèdia
El bisbat d'Aire fou una divisió eclesiàstica de França, a Gascunya, que avui dia abraça el departament de Les Landes. Fou sufragània d'Auch i després del seu restabliment el 1817 es diu Bisbat d'Aire-Dax.
El primer bisbe esmentat fou Marcel, representat a un concili a Agde el 506 al que van anar personalment Gracià bisbe de Dax i també els bisbes Julià de Bearn i Grat d'Oloron. L’abadia de Sant Sever, que en depenia, fou fundada el segle X pel duc de Gascunya en acció de gracies per una victòria sobre els normands. El bisbat poseí moltes terres i llocs. Al segle XVI (segona meitat) en fou bisbe Francesc de Foix-Candale (vers 1576-1594) famós matemàtic. El bisbe Philippe Cospéan (1606-1621) va pronunciar l'oració fúnebre del rei Enric IV de França el 29 de juny de 1610. Gilles Boutault (1625-1649) fou el bisbe que va construir el Palau episcopal (avui Ajuntament). Jean-Louis de Fromentières (1673-1684) i François Sarret de Gaujac (1735-1757) son altres bisbes destacats. Quant va esclatar la revolució de 1789 la seu estava ocupada per Sébastien de Cahuzac de Caux (1783-1789) que es va exiliar. Un bisbe constitucional, Saurine d'Eysus, fou nomenat per les Landes (amb seu a Dax). El 1801, per concordat, la diòcesi fou suprimida junt amb les de Dax, Lescar, Oloron i Tarbes, que es van integrar en la diòcesi de Baiona on era bisbe Monsenyor Loison. El 1817 un nou concordat, va establir una seu episcopal per departament i les antigues seus d'Aire i Dax van constituir el Bisbat d'Aire-Dax amb jurisdicció al departament de Les Landes i amb seu a Aire. El 1933 la seu es va traslladar a Dacs (Dax).
[edita] Llista de Bisbes
- Marcel, després de 506
- Rústic, vers 585
- Paladí, vers 614
- Filibau 620-630
- Urs vers 633
- Asnar 788
- Gombau, vers 977
- Arsius-Racca, vers 1017
- Ramon el vell, fins 1060
- Pere I 1060-1092
- Pere II 1092-1099
- Guillem 1100-1115
- Bonhome 1116-1147
- Vital de Sant Hermes 1148-1176
- Odó d’Arbéchan 1176-1179
- Bertran de Marsan, vers 1180
- Guillem Bernat, vers 1200
- Vital de Beufmort, vers 1211
- Jordà, vers 1211
- Gauthier vers 1220
- Auger 1224-1237
- Pere III i Ramon de Sant Martí 1237-1266
- Pere de Betous 1266-1295
- Martí 1295-1307
- Bernat de Bats 1308-1326
- Aner Sanç de Tojosa 1326-1327
- Garcia de Fau 1327-1349
- Delfí de Marquefave 1349-1354
- Bernat 1354-1361.
- Joan de Montaut 1361-1386
- Robert Waldeby 1386-1390 (nomenat per Urbà VI)
- Maurice Usk 1390-1393 (nomenat per Urbà VI)
- Arnau Guillem de Lescun 1393-1418 (nomenat per Urbà VI)
- Garcia-Arnau de Navailles 1386-1397 (nomenat per Climent VII)
- Bernard de Brun 1397-1418(nomenat per Benet XIII)
- Vacant 1418-1423
- Roger de Castellbó 1423-1440
- Pierre de Gachefret 1440-1445
- Lluís d’Albret, cardenal administrador 1445-1460
- Tristà d’Aura, bisbe de Coserans 1460-475
- Pierre de Foix, cardenal, 1475-1484
- Mathieu de Nargassie 1484-1485
- Bernard d’Abbadie 1486-1512
- Antoine du Monastey 1512-1516
- Arnau Guillem d’Aydie 1516-1521
- Carles de Gramont 1523-1530
- Gabriel de Saluzzo 1530-1538
- Jacques de Saint-Julien 1538-1560
- Cristòfor de Foix-Candale 1560-1570
- Francesc de Foix-Candale 1576-1594
- Vacant 1594-1606
- Philippe Cospéan 1606-1621
- Sébastien Bouthilier 1621-1625
- Gilles Boutault 1625-1649
- Charles-François de Bourlemont 1650-1657
- Bernard de Sariac 1657-1672
- Jean-Louis de Fromentières 1673-1684
- Vacant 1684-1693
- Armand Bazin de Bezons 1693-1698
- Louis-Gaston Fleuriau d’Armenonville 1698-1706
- François-Gaspard de la Mer de Matha 1706-1710
- Joseph-Gaspard de Montmorin de Saint-Hérem 1710-1723
- Gilbert de Montmorin de Saint-Hérem 1723-1724
- François de Sarret de Gaujac 1735-1757
- Playcard de Raigecourt 1758-1783
- Sébastien-Charles-Philibert de Cahuzac de Caux 1783-1801 (renuncia el 1816)
- Suprimit 1801-1817 i vacant 1817-1823
- Jean-François-Marie Le Pappe de Trévern 1823-1827
- Dominique-Marie Savy 1827-1839
- François-Adélaïde-Adolphe Lanneluc 1839-1856
- Prosper-Mlichel-Armand Hiraboure 1856-1859
- Louis-Marie-Olivier Épivent 1859-1876
- Victor-Jean-Baptiste-Paulin Delannoy 1876-1905
- François Touzet 1906-1911
- Charles de Cormont 1911-1930
- Clément Mathieu 1930-1863
- Fernand Pierre Robert Bézac 1963-1978
- Robert Pierre Sarrabère 1978-2002
- Philippe Jean Louis Breton 2002-