Billie Holiday

De Viquipèdia

Billie Holiday (nascuda Eleanora Fagan, Baltimore, 7 d'abril 1915 - Nova York, 17 de juliol 1959) va ser una cantant de jazz americana. Tot i que menys popular que les seves contemporànies Sarah Vaughan o Ella Fitzgerald, Lady Day, com també se la coneixia, va seduir constantment el seu públic, i és considerada com una de les més grans dives que el jazz ha conegut.^[1]

La seva veu única, aspre i lírica a la vegada, portava els estigmes d'una vida dolorosa. Marcada pels seus patiments, excessiva, fràgil, Billie va trobar en el cant el poc de pau i de llibertat que li va ser promesa, abans de la seva mort prematura als quaranta-quatre anys.

És coneguda la seva addicció als opiacis -heroïna i morfina- com la d'un (i força més, com ara el mateix Miles Davis) contemporani seu en la història del jazz, Charlie Parker, també "revolucionari" en la seva escena -i gran improvisador que crearia una línia que seguirien després altres grans com ara Miles Davis, amb qui Billie va "coincidir" al final de la seva vida- i que temps després (seguim parlant de Charlie Parker) Julio Cortázar dibuixaria magistralment en la novel·la curta "El Perseguidor". Però tornant a Billie Holiday, objecte d'aquest article, ningú pot dubtar del seu grau de diferenciació, en positiu, entre les i els més grans del jazz.

Va treballar puntualment o de forma continuada, en diferents períodes de la seva trajectòria, amb alguns d'aquests "grans", com Count Basie, Artie Shaw, Benny Goodman, Lester Young, o el productor/director d'orquestra Ray Ellis, en un moment que es pot anomenar mític en la història del jazz. Un moment clau de transició, des dels blues i swing al free-jazz.

Aquest article sobre música és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.