ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Bartolomé Esteban Murillo - Viquipèdia

Bartolomé Esteban Murillo

De Viquipèdia

Autoretrat de Murillo
Autoretrat de Murillo

Bartolomé Estebán Murillo. Sevilla, 31 de desembre de 1617 - Cadis, 3 d'abril de 1682. Fou un pintor andalús del segle XVII.

És una de les figures més importants de la pintura barroca espanyola, que després d'haver decaigut en estimació a principis del segle XX, torna a gaudir d'important reconeixement mundial.

[edita] Vida i obra

Va néixer l'any 1617 a la ciutat de Sevilla, fill menor d'una família de catorze germans. El seu pare era un cirurgià barber, Gaspar Esteban i la seva mare s'anomenava María Pérez Murillo, de qui va prendre el cognom per a signar la seva obra. Al morir els seus pares quan tan sols tenia 10 anys, passa a cura d'una de les seves germanes majors, Ana, casada amb un barber cirurgià de nom Juan Agustín de Lagares, amb qui el jove Bartolomé mantindria molt bona relació. Encara que inculcat pel seu pare ja era aficionat al dibuix, es va formar al taller del seu parent Juan Castillo, respectat artista de Sevilla, on aviat va començar a destacar d'entre els seus deixebles. Va arribar a passar 5 anys, sent un dels seus companys de taller el pintor granadí Alonso Cano.

Per a aportar alguns diners a la casa, als 14 anys d'edat pintava petits quadres, o bé feia dibuixos per a les comunitats religioses. Als 22 anys va decidir establir un taller de pintura barata que li permetia vendre quadres sobretot a les fires dels pobles, però a pesar que es venien bé, això no acabava de satisfer a l'artista, tant és així que després de conèixer còpies de Van Dyck, portades a Sevilla per Pedro de Moya, va sorgir en ell un fort desig de perfeccionar la seva pintura, i és que encara que no es coneix que viatgés a l'estranger, va conèixer bé la pintura flamenca, degut entre altres coses a la possible rellevància de Sevilla com important ciutat comercial, i això va afavorir el coneixement exterior. No obstant això, va prendre la resolució d'abandonar la seva ciutat almenys per un temps; l'inconvenient seria la seva situació econòmica, pel que després de comprar una peça de tela i fer-la trossos, va poder pintar en cadascun d'ells un quadre que vendria a un mercader que embarcava per a Índies.

Immaculada al Museu del Prado
Immaculada al Museu del Prado

L'any 1645 pinta tretze quadres per al claustre de San Francesc el Gran de Sevilla, que li proporcionen un justificat renom. Es casa aquest mateix any amb Beatriz Cabrera, amb la qual tindrà nou fills. Arran d'un parell de quadres que porta a terme per a la Catedral de Sevilla, començarà a especialitzar-se en els dos temes que més fama li han proporcionat, les verges amb nen i les Immaculades.

Després d'una estada a Madrid l'any 1658, on sembla va conèixer a Diego Velázquez. Al 1660, va intervenir a la fundació de l'Acadèmia de Pintura a Sevilla, la direcció de la qual va compartir amb Herrera el Jove. En aquesta època de màxima activitat va rebre importants encàrrecs, com el retaule del Monestir de Sant Agustí; els quadres per a Santa Maria la Blanca, conclosos al 1665; les pintures per al retaule major i els altars de les capelles laterals de l'Església del Convent de Caputxins de Sevilla, un dels seus més importants conjunts pictòrics, i Sant Tomàs de Villanueva repartint almoina també per als caputxins de Sevilla; o els quadres sobre les obres de misericòrdia per a l'Hospital de la Caritat.

Murillo va destacar també com creador de tipus femenins i infantils: del candor de La noia amb flors al realisme viu i directe dels seus nens del carrer, i captaires, que constituïxen un prodigiós estudi de la vida popular. Després d'una sèrie dedicada a la Paràbola del fill pròdig, se li va encomanar la decoració de l'església del convent dels caputxins de Cadis, de la qual només va concloure els Desposoris de Santa Caterina, ja que va morir mentre treballava , a conseqüència d'una caiguda des d'una bastida.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Bartolomé Esteban Murillo

[edita] Bibliografia

  • August Mayer (1913). Murillo. Stuttgart, Berlin.(alemany)
  • A. Seeman (1933). Murillo. Bérgamo.(italià)
  • A. Muñoz (1942). Murillo. Novara.(italià)
  • E. Lafuente Ferrari (1953). Breve historia de la pintura española. Madrid.(castellà)
  • Jonathan Brown (1976). Murillo and his drawings. Princeton.(anglès)
  • J.A. Gaya Nuño (1978). La obra completa de Murillo. Barcelona. (castellà)
  • J. Brown (1980). Imágenes e ideas en la pintura española del siglo XVII. Madrid.(castellà)
  • ANGULO IÑIGUEZ, DIEGO (1980). Murillo. I, Su vida, su arte, su obra. Espasa-Calpe, Madrid.(castellà)
  • ANGULO IÑIGUEZ, DIEGO (1981). Murillo, . II, Catálogo crítico. Espasa-Calpe, Madrid.(castellà)
  • ANGULO IÑIGUEZ, DIEGO (1981). Murillo, . III, Láminas. Espasa-Calpe, Madrid. (castellà)
  • Catálogo de la exposición (1982). Murillo (1617-1682). Museo del Prado, Madrid-Royal Academy, Londres, Madrid.(castellà)
  • N. Ayala Mallory (1983). Bartolomé Esteban Murillo. Madrid. (castellà)
  • J. Gállego (1987). Visión y símbolos en la pintura española del Siglo de Oro. Madrid.(castellà)
  • Ye. Vaganova (1988). Murillo and His Time. Moscú.(anglès)
  • GARCIA FELGUERA, MARIA DE LOS SANTOS (1989). La Fortuna de Murillo (1682-1900). Diputación Provincial de Sevilla.(castellà)
  • VALDIVIESO GONZALEZ, ENRIQUE (1990). Murillo, sombras de la tierra, luces del cielo. Madrid.(castellà)
  • N. Ayala Mallory (1991). Del Greco a la pintura de Murillo. La pintura española del Siglo de Oro 1556-1700. Madrid.(castellà)
  • Karin Hellwig (1991). Vom Reiz des Alltäglichen- Barolome Esteban de Murillo, in Henrik Karge Vision oder Wirklichkeit- die spanische Malerei der Neuzeit. Klinkhardt u.Biermann.(alemany)
  • F. Calvo Serraller (1991). Teoría de la pintura del Siglo de Oro. Madrid. (castellà)
  • VALDIVIESO GONZALEZ, ENRIQUE (1994). Murillo. Alianza, D.L., Madrid.(castellà)
  • Encyclopedic Dictionary (1999). Painting of Europe. XIII-XX centuries. Iskusstvo, Moscú.(anglès)


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -