Barbarisme
De Viquipèdia
Un barbarisme és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia[1]; es considera un empobriment de la llengua a què s'importa.
El terme ve de bàrbar (en el sentit etimològic d'estranger) i té una connotació negativa. Per això els estudiosos han proposat el terme interferència lingüística com a substitut, tot i que la interferència es pot referir a tots els nivells de la llengua, és a dir, fonètica, morfosintaxi o lèxic, mentre que el barbarisme acostuma a estar centrat només en el lèxic.
El barbarisme es produeix quan un parlant usa incorrectament una expressió o estructura d'una altra llengua (si el que es pretén és produir determinats efectes estilístics o citar textualment, per exemple, es parla de canvi de codi. Els barbarismes són molt comuns en comunitats bilingües o en el procés d'aprenentatge d'un segon idioma i, en alguns casos, poden arribar a substituïr els termes genuïns.
Cal tenir en compte que alguns barbarismes han acabat sent acceptats i integrats com a part del lèxic de la llengua d'arribada; en aquest cas ja no se'n pot parlar de barbarismes sinó de manlleus o d'estrangerismes. Aquest és el cas de molts neologismes, la majoria d'ells provinents de l'anglès (anglicismes) o el francès (gal·licismes).
Taula de continguts |
[edita] Castellanismes
Els castellanismes són elements lingüístics del castellà que s'utilitzen en una altra llengua[2]. No obstant això, el terme s'utilitza habitualment per a descriure els que s'utilitzen de manera incorrecta.
[edita] Castellanismes en el català
En català, els barbarismes més utilitzats són els castellanismes, atesa la influència que el castellà sobre el català al llarg dels segles. A més, molts mitjans de comunicació utilitzen alguns d'ells com si estiguessin acceptats, quan no ho estan, i com si no tinguéssin un substitut perfectament correcte en català. Alguns dels exemples més representatius en són:
- Mots adaptats o utilitzats directament: aconteixement (esdeveniment), ajedrès (escacs), alemà o aleman (alemany), antes (abans), apretar (collar, prémer, estrènyer, exigir, etc.) (assunto (assumpte), barco (vaixell), bueno (bé), carinyo (afecte), crucigrama (mots encreuats), desaigüe (desguàs), después (després), disfrutar (gaudir), enfermetat (malaltia), entonses (aleshores, llavors), gasto (despesa), garantitzar (garantir), gelos (gelosia), hasta (fins, fins i tot), huelga (vaga), inglès (anglès), jabalí (porc senglar), làmpara (làmpada), lavadora (rentadora), mantequilla (mantega), nòvio (parella, promès), parxe (pegat), pues (doncs, atès que) , quadro (quadre), quiròfan (sala d'operacions), recado (encàrrec), reflexar (reflectir), sello (segell), tamany (mida), tonto (babau), urbano (urbà), verbena (revetlla, però cal no confondre-ho amb la berbena, una planta), vivenda (habitatge), xarco (toll, bassal), etc.
- Mots correctes en català (de vegades per casualitat) però que s'utilitzen de manera incorrecta: "rentable" (que es pot rentar) per "rendible" (que rendeix, cast. "rentable"), "cana" (mida antiga) per "cabell blanc" (cast. "cana"), "desguàs" (lloc per on surt l'aigua) per "desballestament" (desmuntatge, cast. "desgüace"), "ampolla" (botella) per "butllofa" (lesió de la pell, cast. "ampolla"), etc.
- Locucions "a la castellana": tenir que (haver de), donat que (atès que), tal i com (tal com), en quant a (quant a), etc.
[edita] Catellanismes en altes llengües
[edita] Asturià
| Castellanisme | Nom castellà | Asturià correcte | Català |
|---|---|---|---|
| Habitación | Habitación | Cuarto | Habitació |
| Cubinos de Xelu | Cubitos de hielos | Piedres de xelu | Glaçó |
| Grifu | Grifo | Mosca o Caño | Aixeta |
| Bolsiellu | Bolsillo | Bolsu | Butxaca |
| Xentuza | Gentuza | Xenticaya | Gentalla |
| Hoder | Joder | Foder | Fúmer |
[edita] Quítxua
| Castellanisme | Nom castellà | Català |
|---|---|---|
| Inlisiya | Iglesia | Església |
| Liwru | Libro | Llibre |
| Kunihu | Conejo | Conill |
| Waka | Vaca | Vaca |
| Diyus | Dios | Déu |
[edita] Referències
[edita] Bibliografia
- Ortega, Rudolf: Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte. Ed. La Magrana, col·lecció Orígens, nº 122, ISBN 9788498670363
