Bòria

De Viquipèdia

Capella d'en Marcús, que formava part d'un complex d'un alberg per viatgers, un hospital i un cementiri, construïts gràcies a un llegat de Bernat Marcús^[1]

La Bòria fou una antiga barriada de Barcelona formada al voltant de la via romana (via Franca) que portava a França. Aquesta via, eix vertebrador d'aquest barri, era el carrer de la Bòria-Carders i era una zona eminentment comercial, ja que aglutinava l'activitat textil al segle XII-XIII (carrers Assaonadors, Blanqueria, Corders, Flassaders,...) i es trobava a tocar de la plaça del Mercadal (actual plaça de l'Àngel).

La proximitat amb la presó que hi havia a una de les torres de la Porta Major (o del blat) de la muralla romana de Barcelona (a l'actual cantonada de baixada de la Llibreteria i plaça de l'Àngel) va crear la dita popular de l'anar "Bòria Avall" que consistia en l'escarni públic dels ajusticiats tot passejant-los dalt d'un ase pel dit carrer.

En aquest barri cal destacar la capella d'En Marcús, romànica del segle XII (1150) i algun hostal dels tants que hi havien existit (de la Flor del Lliri, del Lleó, de la Massa, dels Cavalls, de la Campana, de l'Estanyer,..) ja que era una de les principals entrades des del nord a la ciutat emmurallada.

Hi ha la teoria que, etimològicament, Bòria vol dir veïnat als afores, raval, alteració de boeria, 'casa del bover (o boer)' per contracció del hiat amb allargament de la o, que atragué l'accent.^[2]

[edita] Referències

1. ↑ Amelang, J., Gil, X., McDonogh, G. Dotze passejades per la història de Barcelona. Barcelona, 1992. Edita Olimpíada Cultural i Ajuntament de Barcelona ISBN 84-7609-530-9
2. ↑ Rodamots: Passar Bòria avall, mot n. 1912, del 16 d'octubre de 2007