Astrologia mesoamericana
De Viquipèdia
El desenvolupament de l'astrologia mesoamericana respón a l'afany de l'home per conèixer la seva destinació. Totes les cultures posseeixen el seu propi sistema d'interpretació oracular. A Mèxic, les restes arqueològiques (temples, tombes, escultures, pintures murals, objectes i còdex) ens donen un panorama de la importància de l'astrologia asteca en els càlculs astronòmics, d’endevinació i de ritus màgics, dels nostres ancestres.
Potser la civilització més desenvolupada en astrologia sigui la Maia. Posseïen una concepció de l'univers semblant al d'altres pobles mesoamericans. Dividien el món en quatre direccions, cadascuna associada a un déu, a un color (centre-verd, est-vermell, nord-blanc, oest-negre, sud-groc), a un planta i a un ocell. Per a ells, els cels estaven escalonats en tretze estrats i tretze déus que els governaven. D'aquí, el seu horòscop reprenia tots els elements i els amalgamava en les seves prediccions.
