Arzanene
De Viquipèdia
Arzanene fou el nom clàssic romà del districte armeni d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, que s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, i anava a l'est fins a la vall de Bidlis (o Bitlis) i a l'oest fins el riu Kadiri.
El seu nom venia del llac Arzan (Arzen) o de la ciutat d'Arzan o Arzen (a la riba del llac).
El 577 el rei Cosroes de Pèrsia va enviar un exèrcit a Armènia sota la direcció de Tahm-Khusro. L'exèrcit va triomfar a Bolorapahat (a Basean) i a Kethin (Bagrevand) i va arribar fins a Teodosiòpolis, on fou rebutjat pel comte bizantí Maurici. Tahm va passar llavors a l'Arzanene però Maurici el va seguir i per impedir que la regió esdevingués una base contra Bizanci va deportar en massa a tota la població cap a Xipre. El comte Maurici (més tard emperador) va construir a la frontera, entre la Sofanene i l'Arzanene, la fortalesa de Samokarton a la vora del riu Nymphios (Batman Su).
El 588 el general bizantí Philippicos va guanyar una batalla als perses a Solakhon, al sud de Mardin, i va entrar a l'Arzanene on va deportar a la població armènia que hi restava.
Destruïda pels bizantins el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí que després va esdevenir emir (813, Musa ben Zorara).
Vers el 867 Ashot I el gran, gran príncep d'Armènia es va apoderar de part de l'Arzanene (emirat d'Arzen) en direcció al Tigris i l'any següent fou el príncep de Mardastan el que va ocupar la part oriental.
