Arxiducat d'Àustria
De Viquipèdia
L'Arxiducat d'Àustria (alemany: Erzherzogtum Österreich), amb capital a Viena, fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia dels Habsburg i el precursor de l'imperi austríac.
En 1359, el Privilegium Maius va ser utilitzat pel duc Rodolf IV d'Àustria para elevar l'estat de ducat a arxiducat, però l'acció no va ser reconeguda pel Sacre Imperi Romanogermànic. Ernest va ser el primer en adoptar el títol. L'arxiducat no va ser reconegut formalment fins que els Habsburgs van prendre les regnes de l'Imperi el 1453 amb Frederic III.
Àustria era l'únic estat que sempre s'anomenava com a arxiducat, i a partir del segle XVI, els membres de la casa dels Habsburg van portar dur el títol d'arxiduc "o de les princeses similars de la sang" en altres cases reals europees. A partir de 1512 amb la Reforma imperial, l'arxiducat fou també el centre d'un dels cercles imperials, el Cercle Austríac, que va ser unir bàsicament les terres hereditàries dels Habsburg.
El 1804, Francesc I d'Àustria, després de la desintegració del Sacre Imperi amb la derrota a la guerra de la Tercera Coalició enfront dels exèrcits de Napoleó, va promoure el canvi d'arxiducat a Imperi Austríac, com a reacció a la proclamació del Primer Imperi Francès.
