Ardzruni

De Viquipèdia

Els Ardzruni o Artzruni foren una família armènia que va governar diversos territoris, i principalment des el segle VIII el Vaspurakan, on van assolir el títol reial. Duien el títol hereditari d'Ardzuvuni, equivalent a porta-àligues.

El seu ancestre llegendari fou Sanasar. Els prínceps Ardzruni eren els encarregats de portar les insígnies reials al regne d'Armènia

Després del 340 Zora Reshtuni, en protesta per el tracte que el rei donava a l’església, es va revoltar contra Tigranes VII d'Armènia. Els Ardzruni, dirigits per Vashé, es van unir a la revolta. Tigranes va atacar a Zora al Timoriq (província de Kordjaiq o Gordiene) i aquest, abandonat per els seus soldats, es va rendir. Tigranes va ordenar l’extermini de las famílies Reshtuni i Ardzruni dels que nomes es van salvar dos membres, Tadjat Reshtuni (nebot de Zora) i Shavasp Ardzruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian.

Vers el 368 Merujan Ardzruni (junt amb Vahan Mamikonian) va passar a Pèrsia amb Shapur II (310-379). El 363 la traïció de Merujan Ardzruni, que va guiar als perses cap Armènia, els va permetre atacar per el sud per Altzniq i Dzophq, i van saquejar les tombes reials i van ocupar Tigranocerta. Merujan fou governador d'Armènia del 368 al 369. Segons Moisès de Khoren, Sembat Bagratuni, lloctinent de Mushel Mamikonian el cap nacional, va fer presoner a Merujan Ardzruni i el va castigar posant-li una corona de ferro ardent al cap que el va matar, però segons Fauste de Bizanci, Merujan es va penedir abans de la batalla i va retornar al camp armeni, i no va morir fins força després.

El 482 els Ardzruni, després de vacil·lacions, van entrar a la rebel·lió nacional.

Vers el 596 el nakharar Vardan Ardzruni, i molts altres, foren cridats a la cort del rei persa. Aquests nakharars van ajudar al rei a combatre al seu oncle rebel Vishtahm, que fou derrotat en una batalla prop de Rayy. Vers el 598 Varazshapuh Ardzruni també combatia pel rei persa.

En la guerra entre Pèrsia i Bizanci, els perses van fer presoner al nakharar Vasak Ardzruni, que havia pres partit pels bizantins, i que fou crucificat a la ciutat de Cesarea de Capadòcia (611) que després fou evacuada a l’arribada d'un exercit grec.

El 656 els Ardzruni que havien estat lleials als àrabs en la lluita contra els bizantins, van veure incrementat el seu patrimoni, i els abans poderosos Reshtuni van perdre el Bznuniq i van quedar com a vassalls dels Ardzruni.

El 705 el Califa va decidir eliminar als nakharars i entre els assassinats hi havia Grigor i Kurion Ardzruni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana (706).

Vers el 752 el governador àrab, Al-Mansur, que era germà del califa, va donar las possessions dels bagràtides al Vaspurakan als Ardzruni, que ja hi tenien possessions, i que des llavors hi van exercir l’hegemonia.

El 773 els Amatuni i els Teruni van esdevenir els seus vassalls.

Per l'historia posterior, vegeu Vaspurakan.

[edita] Llista de nakharars ardzruni

• Vatshé, vers 320-345
• domini de la corona vers 345-355
• Shavasp (fill de Vatshé), vers 355-360
• Merujan (fill), vers 355-369 o 371
• Babken o Babik (fill), vers 369 o 371-410
• Vasak, vers 390
• Alan (fill) ?
• Vatshé (fill), vers 410-430
• Mershapuh (fill), vers 430-460
• Shavasp, vers el 415
• Vatshé, vers el 428 spandarat vers el 428
• Nershapuh, vers 440
• Shavasp, vers 450
• Arshavir, vers 450
• Merujan, vers 451
• Khoren, vers 451
• Apersam, vers 451
• Shengin, vers 451
• Barkev, vers 451
• Tadjat, vers 451
• Iashkur, vers 483
• Sahak, vers 485
• Desconeguts vers 500-596
• Vardan, vers 596
• Varashapuh, vers 598
• Vasak, mort el 611
• Desconeguts vers 600-680
• Grigor, vers 680-705
• Korion, mort el 705
• Vahan (fill de Grigor) vers 705-742
• Sahak (fill) 742-768
• Hamazasp (germà) vers 754-768
• Hamazasp (fill de Sahak) 768-786
• Gagik (germà de Sahak i Hamazasp) 768-?
• Hamazasp (fill), vers 771-778 (sol 772-773)
• Sahak (germà), vers el 771-772 i 773-778 (mort 778)
• Merujan (germà) vers 773-778, sol 778-785
• vacant 785-788
• Diversos prínceps 788-826
• Ashot (fill d'Hamazasp) vers 826-852 i 859-875
• Gurgen (germà) 852-853
• Vasak Kovaker (fill) 854
• Gurgen Apupelsh (fill d'Ashot) 854-857
• Grigor Derenik (germà) 857-859
• Ashot (restaurat) 859-875
• Grigor Derenik (segona vegada) 875-885
• Sargis-Ashot (fill) 885-904
• Gagik Abu Morvan, regent i usurpador 885-897
• Gagik (germà de Sargis Ashot) 904-936, rei des el 908
• Gurgen (germà) 904-916
• Ashot-Derenik (fill de Gagik) 936-953
• Hamazasp-Abusahl (germà) 953-972
• Ashot-Sahak (fill) 972-983
• Senaquerim (fill) 983-1028 (rei a Sebaste 1022-1026)
• Gurgen-Kashik (germà) (de Mardastan i Antzevatsiq 963-997)
• Atom (fill) (al Antzevasiq del 997 fins al menys fins el 1023)
• Nicèfor Komnin (regent al Vaspurakan 1022-1027)
• David (fill de Senaquerim) 1026-1065
• Atom (fill) 1065-1081
• Abusahl (germà) 1065-1081
• Ocupació bizantina 1081-1083
• Ocupació seljúcida 1083

[edita] Branca d'ishkhans a Karin i Sasun

• • Desconeguts 1021-1160
  • Qurd vers 1160-1190
  • Sadun vers 1190-1210
  • Sherbaruk vers 1210-1230
  • Sadun vers 1230-1260
  • Ocupació dels mongols 1260