Alexandre IV de Macedònia
De Viquipèdia
Alexandre IV fou rei de Macedònia del 323 aC al 310 aC.
Era fill d’Alexandre el gran i de Roxana, i va néixer poc després de la mort del seu pare el 323 aC essent proclamat co-rei juntament amb Filip III Arrideu, sota la regència de Perdicas d'Orèstia, fins que aquest va morir el 321 aC.
En aquest any fou nomenats regents Pitó i Arrideu, per poc temps i va seguir immediatament Antípater, que el va portar juntament amb la mare Roxana i el co-rei Filip a Macedònia (320 aC).
El 319 aC va morir Antípater i el govern i la regència van caure en mans de Polispercó. Roxana, temorosa del nou regent, es va escapar amb el seu fill cap al Epir, on des ja feia temps vivia la mare d’Alexandre el gran, Olímpies, la qual va induir al rei Aecides d'Epir a aliar-se amb Polispercó i restaurar a Alexandre el 317 aC. Filip i la seva dona Eurídice foren assassinats i Alexandre proclamat únic rei sota la tutela d’Olímpies.
Polispercó fou eliminat el 316 aC per Cassandre que es va apoderar del govern i va fer matar a Olímpies. Alexandre i Roxana foren empresonats.
Van restar ambdòs a presó fins a la pau general del 311 aC quant finalment Alexandre fou reconegut com a rei i llavors els seus partidaris en van demanar l’alliberament. Cassandre, que no el volia deixar anar, el va fer matar secretament a la presó juntament amb Roxana (310 aC).
