Agrupament Escolta Ramon Llull
De Viquipèdia
Agrupament Escolta Ramon Llull és una entitat educativa i sense ànim de lucre que treballa en el temps de lleure per a infants i joves, a través dels joves i mitjançant l'escoltisme. Fou creada al barri de Gràcia de Barcelona el 1927 com a part de la secció Minyons de Muntanya de Grup Excursionista Joventut Catalana. El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona
A partir del seu treball en el temps de lleure intenten que les nenes i els nens desenvolupin tota la seva capacitat creativa, autònoma i de visió crítica de la societat i on siguin ells els protagonistes de la seva pròpia educació. Volen que els infants siguin persones amb criteri, sensibles davant els problemes de la comunitat que els envolta i capaços d'actuar solidàriament. Forma part d'Escoltes Catalans.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Els inicis
L'any 1912 començaren a funcionar a Barcelona dos grups de boyscouts, els Exploradores Barceloneses i els Jovestels. Els Exploradores tenien com a marc nacional Espanya, com a bandera la espanyola amb l'escut de la monarquia i depenien d'un comitè radicat a Madrid, mentre que els Jovestels tenien com a marc nacional Catalunya, com a bandera la catalana i com a llengua el català exclusivament. A l'estiu de 1914, Josep M. Batista i Roca, des de Oxford en era tot perfeccionant l'anglès, acabà d'arrodonir la idea de la creació a Barcelona de l'escoltisme.
[edita] 1927-1932
El 8 de juliol de 1927, en una conferència a Barcelona, Josep M. Batista i Roca parlà del funcionament de diferents grups escoltes a Europa, i es declarà partidari del mode Scout, el més adient per a la formació del caràcter de la joventut, i creà la Germanor de Guies Excursionistes i, tot seguit, la Germanor de Nois Guies, un xic després de la Germanor de Minyons de Muntanya.
El primer grup escolta de la Germanor de Minyons de Muntanya foren els minyons de la colla Isards, i el segon el G.E. Joventut Catalana, el 1925, que, al traslladar-se a un local del carrer Rocafort de Barcelona esdevingué l'actual Ramon Llull.
El 10 de març de 1929 feren la promesa a Santa Creu d'Olorda els primers minyons del Ramon Llull, en presència de Batista i Roca i estrenant la primera bandera amb la creu de Sant Jordi. Actuà com a cap J. Domingo i Gómez, en substitució de Llorenç Vila que estava malalt. Un any després Llorenç Vila formà part, com a representant de l'Agrupament Ramon Llull, del primer consell general de la Germanor Minyons de Muntanya.
Cap a l'any 1931 es creà el grup de noies dins el G.E. Joventut Catalana, que fou el Joan Maragall, amb una secció de daines ( de 7 a 12 anys) i una de pubilles, després anomenades englantines (de 12 a 17 anys), que formaria el nucli NUS junt amb el Ramon Llull, tenint activitats distintes però algunes en comú tot puntualment i caminant plegats des d'aleshores. La primera promesa per part de noies del Joan Maragall fou l'any 1932.
[edita] 1933-1953
El 21 d'octubre del 1933 començà una intensa campanya nacional per a fer conèixer a casa nostra l'obra dels minyons de muntanya, mitjançant la premsa i la radio, actes públics... en el que s'anomenà “Crida Nacional”. Pel reial decret del 18 de setembre de 1934 la Generalitat de Catalunya posà sota el seu patronatge la Germanor de Minyons de Muntanya i la Germanor de Noies Guies.
La Guerra Civil afectà el funcionament dels diferents Agrupaments. Així no fou fins al 1943 que es reprengueren les tasques de l'escoltisme. Donarem l'empenta el Ramon Llull, Joan Maragall, Roland Phillips, un agrupament confessional de la FJCC i un d'escolars de la “Mútua Escolar Blanquerna”. Els dos agrupaments, com molts d'altres, ens aixoplugarem en entitats excursionistes, en el nostre cas l'Agrupació Excursionista Pedraforca, que ens donà acollida durant un bon nombre d'anys.
L'Agrupament participà, l'any 1950, en la redacció de l'anomenat “llibre verd”, que era el reglament dels Minyons Escoltes, una mena de manual bàsic en el que s'especificava el que s'esperava d'un escolta al llarg del seu pas per les diferents unitats de l'agrupament.
L'any 1951 l'Agrupament Escolta Ramon Llull rebé un ultimàtum governatiu: o s'afiliava al Frente de Juventudes del règim franquista o a la Federación Española de Muntañismo. Naturalment vam optar per la segona opció.
L'any 1953, davant la repressió que imposava el règim, la Institució Catalana d'Escoltisme, que agrupava aleshores als agrupaments, suspengué l'activitat, deixant a cada agrupament els nomenaments i la organització d'activitats (en la clandestinitat). A més a més es va anomenar al Ramon Llull responsable de la formació de caps de la branca minyons.
[edita] 1954-1969
L'Agrupament fou pioner en la coeducació, a través de la iniciativa del matrimoni Antoni Serra – Montserrat Jaques. Així, l'any 1955 l'Agrupament fou censurat per la Germanor de Noies Guies ja que els nois (Ramon Llull) i les noies (Joan Maragall) feien massa accions conjuntes. Tot i això l'Agrupament no feu massa cas de les crítiques, ja que a l'assemblea del 29 de juny de 1955 del Joan Maragall, Montserrat Jaques, cap d'agrupament, demanà que es promulgués una reglamentació adequada per a l'organització de nuclis, és a dir, d'activitats mixtes entre agrupaments masculins i femenins.
El mateix any escoltes provinents del Ramon Llull i del Joan Maragall es deslligaren d'aquests dos agrupaments i fundaren dos agrupaments coeducatius: Aureli Campmany i Joaquim Ruyra, iniciant així un altre camí, fundant els “Nois i Noies Escoltes”, que perdurarien fins la seva dissolució cap a l'any 1979.
Un fet colpí l'agrupament al mes de maig de 1958: tres guies foren detinguts a l'estació del Nord per dur uniforme. Fou clau en la seva posada en llibertat el paper d'Acció Catòlica, que tot i tractar-se de guies d'un agrupament no confessional intercediren davant les autoritat dient que les guies eren d'un agrupament confessional.
[edita] 1970-...
L'any 1970 la coeducació s'implantà a tots els nivells i el 15 de desembre de 1974 les diverses tendències de l'escoltisme al nostre país s'unificaren formant Escoltes Catalans, que recollí, continuà i conservà el patrimoni històric i espiritual de les entitats unificades, començant a funcionar amb 30 agrupaments.
L'any 1978 es constituí la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, que coordina tots els esforços a nivell escolta i de relacions amb els organismes oficials.
L'últim canvi de seu de l'Agrupament tingué lloc l'any 1985, quan es traslladà des de l'espai que ocupava al Casal de Sarrià fins a l'actual local del carrer Ros de Olano de la Vila de Gràcia.
El 22 de gener de 2003, en un acte celebrat al saló de Cent, l'Ajuntament de Barcelona lliurà a l'Agrupament la Medalla d'Honor de Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria en el moviment formatiu i el seu paper capdavanter dins la història de l'escoltisme català.
[edita] On és?
Actualment l'Agrupament té la seu al carrer Ros de Olano 6 2n pis del barri de Gràcia de Barcelona.
