Útica

De Viquipèdia

Útica fou una ciutat d'Àfrica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas. La ciutat tenia un bon port dins la badia de Cartago, flanquejat al oest pel cap Apol·lo. El seu territori era fèrtil i produïa moresc, i era també ric en minerals i sal d'alta qualitat.

Els edificis principals de la ciutat eren el temple de Júpiter i el d'Apol·lo; fora de la ciutat hi havia el anomenat Fòrum de Trajà i el teatre. La tomba i l'estàtua de Cató eren a la vora del mar.

Fou fundada com a colònia per Tir, suposadament 287 anys abans de Cartago es a dir vers l'any 1100 aC. El seu nom vol dir "ancià" o "noble". Durant uns segles va mantenir estreta relació amb Tir, però va esdevenir independent. El 509 aC apareix en un tractat amb Roma com a ciutat independent aliada de Cartago. El 348 aC, en un altra tractat, continuava independent. El 215 aC, al tractat d'aliança entre Anníbal i Filip V de Macedònia, Útica es esmentada com a ciutat aliada de Cartago (215 aC) però en els anys següents sembla haver-se desfet de la dependència de Cartago i fou una de les ciutats que es van unir a Agàtocles (309 aC) poc després de que aquest desembarqués a Àfrica; l'aliança no va durar i Útica es va revoltar contra el siracusà vers el 307 aC i encara que fou sotmesa, l'aventura dels grecs es va acabar el 306 aC i Útica va tornar a l'obediència de Cartago.

A la primera guerra púnica va romandre fidel a Cartago, però després es va aliar amb les tribus líbies i va lluitar contra Cartago, però fou derrotada. A la segona guerra púnica era aliada de Cartago i va patir durant la guerra els atacs romans des Lilybeum, i finalment fou assetjada per Escipió i ocupada el 212 aC. A la tercera guerra púnica la ciutat es va sotmetre a Roma de manera separada. Això la va conservar sense destruccions i va poder prosperar sota domini romà, essent declarada capital de la província (146 aC), residencia del governador, i principal centre comercial; el seu port era la principal base dels romans.

Cató el Jove es va suïcidar a Útica després de la derrota de Thapsus el 46 aC. August li va donar el títol de Civitas libera romana i potser també li va donar la immunitat (la ciutat li fou favorable durant la guerra civil, però també la va compensar per haver autoritzat la reconstrucció de Cartago que el 25 aC tornà a ser la capital provincial). Adrià la va visitar i va expressar el desig de que la ciutat es convertís en colònia romana, i una colònia es va establir a la ciutat rebent així el rang colonial amb el nom de Colonia Julia Aelia Hadriana Augusta Utica.

Septimi Sever li va donar el dret italià (ius italicum). Al segle III ja apareixen bisbes a la ciutat (esmentats entre 256 i 684). El primer bisbe esmentat es Aureli que va participar al concili de Cartago del 256. El 24 d'agost del 258 uns 153 màrtirs (segons Sant Agustí i Prudenci foren uns 300) van patir el martiri a la ciutat i son coneguts en conjunt com a Massa candida.

El 439 fou ocupada pel vàndal Genseric. Fou recuperada pels bizantins el 534. El 684 un bisbe de nom Potenci apareix a les llistes de bisbes del concili de Toledo, i es el darrer a ser esmentat. Probablement s'havia refugiat al regne visigot per la invasió dels àrabs que van ocupar la ciutat vers el 684 dirigits per un cap de nom Hasan. La ciutat fou recuperada pel patrici Joan, però fou reconquerida pels àrabs i destruïda.

Les seves ruïnes son properes a la petita ciutat de Duar (al costat de Bu Chateur i no lluny de Porto Farina o Ghar El Melh). S'han descobert les ruïnes de diversos edificis i temples, cisternes, la casa del senat i altres, i gran nombre d'estàtues, la major part de les quals son al museu de Leyden.

• Per la moderna ciutat vegeu Utique

[edita] Fotos

Excavacions

Restes

Bassa

Font

Tunísia	Llocs arqueològics de Tunísia
Acholla (Ras Bou Tria), Agbia, Altuburos, Amidara, Bizerte (Bizerta), Bulla Regia, Carthage (Cartago), Chemtou, Degache, Djebel Marchana, Djebel Toucha, Dougga, El Djem, El Ghrabet, El Khtatla, El Ksour, Elles, Enfidha, Essbikha, Gightis (Bou Ghrara), Haïdra, Henchir El Diab, Henchir El Menafa, Henchir En Nebch, Henchir Mastoura, Henchir Tsouriate, Jama (Zama Minor i Zama Regia), Kerkouane (Karkuan), Kasserine, Kbor Klib, Le Ksour, Le Sers, Louata, Maktaris (Maktar), Meninx, M'Hamdia, Musti-El Krib, Naouara, Onga, Oudna, Rakkada, Salaktum, Salambô, Sbeïtla,Sbiba, Seguermess, Thélepte,Thapsus, Thuburnica, Thyna, Tuburbo Majus, Utique (Útica), Zaghouan