Émile Armand
De Viquipèdia
Émile Armand, pseudònim d'Ernest-Lucien Juin (1872-1962). Anarcoindividualista francès. Neix el 26 de març de 1872 a París.
Fill d'un antic Communard, entra en 1890 en un cos de l'Armada, dimitint del seu lloc d'oficial en 1897. El seu humanisme crític es transforma progressivament en anarquisme crític sota la influència de les lectures de Jean Grave, Leon Tolstoi, Benjamin R. Tucker, Walt Whitman, Ralph Waldo Emerson i Max Stirner, entre d'altres.
A partir de 1902 s'aproxima al comunisme llibertari, però al final es decantarà definitivament per l'anarquisme individualista. En 1911 escriu «Le petit manuel anarchiste individualiste». Promou diferents protestes antibel·licistes durant la Primera Guerra Mundial, el que li valdràs diversos períodes d'empresonament.
Des de 1922 edita el periòdic «L'En-Dehors», la vida del qual es perllongarà durant 17 anys.
Va escriure Poésies composées en prison, l'Initiation individualiste anarchiste en 1923 i La révolution sexuelle et la camaraderie amoureuse en 1934. Va ser a més un dels fundadors de la «Lliga antimilitarista» amb George Mathias Paraf-Javal, Albert Libertad i altres individualistes radicals.
Mor el 19 de febrer de 1963 a Rouen.
