Quadrivium
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
 |
S'es demandat de verificar l'ortografia o la gramatica d'aqueste article; lo podètz corregir en lo modificant. Se venètz d'apausar lo bendèl, clicatz sus aqueste ligam per crear la discussion.
S'es la redaccion o la presentacion que son de reveire, mercé de pausar lo modèl {{Redaccion}}. |
Lo quadrivium era, a l'Edat Mejana, l'ensem de las quatre arts liberals: aritmetica, musica, geometria e astronomia que, juntament amb lo trivium, era la basa de l'estudi de la filosofia e la teologia dins los centres d'ensenhament medievals.
Lo quadrivium fornissiá a l'estudiant que ja havia superat l'aprendentatge basic un major coneissement e una més profunda saviesa en introduir-lo dins les sciéncias superiors.
Foguèt especialment aquesta branca de coneissement la que recebèt mai impuls amb los múltiples contactes dels monestirs catalans amb l'Islam: un clar exemple se troba dins los avançats estudis matematics que Gerbert d'Orlhac va portar a tèrme amb lo bisbe Ató de Vic durant sa estada en Catalunha.
A través de l'Islam és van conèisser los trebalhs de Maslama sobre l'astrolabi, l'establiment de las taules astronomicas, l'emplec de las xifres àrabs e del zero e és van ampliar los coneissements sobre àlgebra dins lo mond crestian.
Los nous coneissements van facilitar e milhorar l'estudi de la geometria, l'aritmetica e l'astronomia dins los diferents centres d'ensenhament.
[Modificar] Bibliografia
- (ca) Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 106.
