Jimmy Carter
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
 |
|
| President dels (país): |  Estats Units |
|---|---|
| Periòde de govèrnament: | 20 de genièr de 1977- 20 de genièr de 1981 |
| Predecessor: | Gerald Ford |
| Successor: | Ronald Reagan |
| Data de naissença: | 1èr d'octobre de 1924 |
| Luòc de naissença: | Plains, Georgia |
| Profession: | òme d'afars |
| Partit politic | Partit Democrata |
James Earl "Jimmy" Carter, Jr ( Plains, Geòrgia 1924 ), polític nord-americà del Partit Democrata, fou senador en l'Assemblea General de Geòrgia (1962-1966), governador del mateix estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981).
El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, sent guardonat pels seus esforços infatigables per a trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles.
Somari |
[Modificar] Infància i joventut
Carter nasquèt lo 1 d'octobre de 1924 a Plains, un villatjòt de l'estat de Georgia, e èra l'ainat de quatre fraires. Sos parents, James Earl Carter e Bessie Lillian Gordy, èran pageses e de religion baptista practicants.
Dempuèi qu'èra plan jovenèl, Carter demostrèt qu'èra un escolan talentós, que li agradava la lectura. Mai tard, foguèt admés a l'universitat Georgia Southwestern College, e obtenguèt son diplòma de Sciéncias a l'Académia Navala dels Estats Units en 1946. Aquela meteissa annada se maridèt amb Rosalynn Smith. Carter foguèt lo 59en dels 820 estudiants de sa promocion. Posteriorament, estudièt la fisica nucleara e la tecnologia del reactor a l'Union College, a mai se arribèt pas jamai a acabar aqueles estudis.
Carter foguèt destinat als sosmarins de l'ocean atlantic e del pacific e foguèt lèu causit per l'amiral Hyman Rickover per participar al programa de sosmarins nuclears. Malgrat que son intencion èra de far carrièra dins la marina, quand se moriguèt son paire en 1953 demissionèt de szs responsabilitats militaras per se trachar del negòci familhar de cacauètas, dins son villatge.
[Modificar] Carrièra politica anteriora a la presidéncia
Jimmy Carter comencèt sa carrièra politica a de lòcs modèstes dins d'organs locals coma la comission escolara de Plains. Malgrat aquò, lèu capitariá de progressar: en 1962 foguèt causit pel Senat de Georgia e dos ans mai tard obtenguèt sa reeleccion per un segond mandat.
En 1966 decidiguèt de se presentar coma candidat per la Cambra de Representants dels Estats Units. Quand vegèt que son adversari del Partit Republican abandonèt la lucha pel seti per presentar sa candidatura a Governador de Georgia, Carter decidiguèt de far parièr. Perdèt las eleccions e tornèt a la venda de cacauètas, encara que va passar els següents quatre anys a preparar sa candidatura per tornar a se presentar coma governador en 1970.
Aquela annada obtenguèt la nominacion del Partit Democrata e vencèt lo candidat republican Hal Suit pendent las eleccions per venir governador. Dins son discors inaugural, en 1971, Carter sorprenguèt los georgians e lo demai del país amb un al·legat contra la discriminacion raciala, çò qu'èra fòrça inabitual dins una envirora, lo sud dels Estats Units, ont encara dominava la segregacion entre blancs e negres. Precisament, demest sas primièras accions coma governador figurava la de situar fòrça afroamericans dins de pòstes administratius importants.
[Modificar] Presidéncia dels Estats Units
La legislacion georgiana empachava Carter de se presentar a un segond mandat aprèp la fin del primièr, en 1975, çò que lo faguèt abandonar sa foncion e se concentrar sos esforces sus la corsa presidenciala. Quand dintrèt dins las primàrias presidencialas del Partit Democrata de 1976, fòrça gents consideravan que teniá pas gaire de possibilitats de ganhar en fàcia dels autres candidats mai coneguts a nivèl nacional. A despièch d'aquò, l'escandal del Watergate encara demorava fresc dins la memòria dels electors, e lo fach que Carter foguèsse pas membre de la classa política de Washington supausèt un avantatge per a Carter. La mesa en practica d'una estrategia intelligenta li permetèt de ganhar la nominacion del Partit Democrata a la presidéncia dels Estats Units.
En la campanya electoral, Carter va començar amb un important avantatge en els sondejos sobre el president republicà Gerald Ford, en part perquè l'indult d'aquest a Richard Nixon havia estat molt impopular. No obstant això, Ford va anar a poc a poc retallant les distàncies, ja que l'electorat seguia mostrant els seus dubtes davant un candidat tan poc conegut com Carter. Fin finala, Carter acabèt venceire de las eleccions del 2 de novembre de 1976, amb 50,1% dels vòts, mentre que son rival Ford obtenguèt 48%. Aital, venguèt lo primièr candidat del Sud Prigond a èsser elegit president dempuèi 1848.
El seu mandat va estar marcat per importants èxits en política exterior, com els tractats sobre el Canal de Panamà; els Acords de pau de Camp David, tractat de pau entre Egipte i Israel; lo tractat SALT II amb l'URSS i l'establiment de relacions diplomàtiques amb la Republica Populara de la China. En política interior, el seu govern va crear els ministeris d'energia e d'educacion e enfortiguèt la legislacion sus la proteccion de l'environament.
Dempuèi qu'abandonèt l'Ostal Blanc, se dedicat a una labor de mediació en conflictes internacionals i a posar el seu prestigi al servei de causes humanitàries. L'any 2002 fou recompsensat amb el Premi Nobel de la Pau i s'ha distingit en literatura, sent autor de nombrosos llibres.
[Modificar] Ligams extèrns
| Predecessor: Gerald Ford |
President dels Estats Units d'America entre: 1977-1981 |
Successor: Ronald Reagan |
|
|||||||
|
1789 : Washington |
1841 : Tyler |
1877 : Hayes |
1913 : Wilson |
1969 : Nixon |
|||
 |
|---|
|
1901: Henri Dunant e Frédéric Passy- 02: Élie Ducommun e Charles Albert Gobat - 03: William Randal Cremer - 04: Institut de drech internacional- 05: Bertha von Suttner - 06: Theodore Roosevelt- 07: Ernesto Teodoro Moneta e Louis Renault- 08: Klas Pontus Arnoldson e Fredrik Bajer- 09: Auguste Beernaert e Paul Henri Balluet d'Estournelles de Constant - 10: Ofici internacional permanent de la Patz - 11: Tobias Asser e Alfred Hermann Fried- 12: Elihu Root- 13: Henri La Fontaine - 17: Comitat internacional de la Crotz Roja 19: Woodrow Wilson 20: Léon Bourgeois - 21: Karl Hjalmar Branting e Christian Lous Lange - 22: Fridtjof Nansen - 25: Austen Chamberlain e Charles Dawes - 26: Aristide Briand e Gustav Stresemann - 27: Ferdinand Buisson e Ludwig Quidde - 29: Frank Billings Kellogg- 30: Nathan Söderblom - 31: Jane Addams e Nicholas Butler - 33: Norman Angell 34: Arthur Henderson - 35: Carl von Ossietzky- 36: Carlos Saavedra Lamas - 37: Vicomte Cecil of Chelwood (Lord Edgar Algernon Robert Gascoyne Cecil)- 38: Ofici internacional Nansen pels refugiats - 44: Comitat internacional de la Crotz Roja - 45: Cordell Hull - 46: Emily Greene Balch e John Raleigh Mott- 47: The American Friends Service Committee e Quaker Peace and Social Witness - 49: John Boyd Orr - 50: Ralph Bunche- 51: Léon Jouhaux- 52: Albert Schweitzer- 53: George Catlett Marshall - 54: Naut Commissariat de las Nacions unidas pels refugiats - 57: Lester Bowles Pearson - 58: Paire Dominique Pire- 59: Philip J. Noel-Baker - 60: Albert John Luthuli - 61: Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld - 62: Linus Pauling- 63: Comitat internacional de la Crotz Roja- 64: Martin Luther King - 65: UNICEF - 68: René Cassin - 69: Ofici internacional del trabalh- 70: Norman Borlaug - 71: Willy Brandt - 73: Henry Kissinger e Lê Đức Thọ - 74: Sean MacBride e Eisaku Satō - 75: Andrei Sakharov- 76: Betty Williams e Mairead Corrigan- 77: Amnesty International - 78: Anouar el-Sadate e Menahem Begin- 79: Mère Teresa- 80: Adolfo Pérez Esquivel- 81: Ofici del Naut Commissariat de las Nacions unidas pels refugiats- 82: Alva Reimer Myrdal e Alfonso García Robles - 83: Lech Wałęsa - 84: Desmond Tutu - 85: Associacion internacionala dels mètges per la prevencion de la guèrra nucleara - 86: Elie Wiesel - 87: Óscar Arias Sánchez - 88: Fòrças de manteniment de la Patz - 89: Tenzin Gyatso - 90: Mikhaïl Gorbatchev - 91: Aung San Suu Kyi - 92: Rigoberta Menchu Tum 93: Nelson Mandela e Frederik de Klerk - 94: Yasser Arafat,Shimon Peres e Yitzhak Rabin - 95: Joseph Rotblat e la conferéncia de Pugwash sus la Sciéncia e los Afars Mondials - 96: Carlos Felipe Ximenes Belo e José Ramos-Horta - 97: Campanha internacionala per l'interdiccion de las minas antipersonalas e Jody Williams - 98: John Hume e David Trimble - 99: Mètges sens frontièras - 2000: Kim Dae-jung - 01: L'ONU e Kofi Annan - 02: Jimmy Carter - 03: Chirine Ebadi - 04: Wangari Maathai - 05: Agéncia internacionala de l'energia atomica e Mohamed ElBaradei - 06: Muhammad Yunus e Grameen Bank - 07: Al Gore e GIEC - |
